Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gran Arquitecte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gran Arquitecte. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’agost del 2014

El creixement...



El creixement personal esdevé fruit del nostre propi judici, quan hem estat capaços de convertir la nostra avaluació en un judici imparcial`, tal,  que el puguem fer nosaltres mateixos, lluny de tota connexió material, de tota propensió a la justificació, a l’encegament,   és aleshores quan ens col·loquem en un camí de millora, quan ens apoderem de la nostra vida, a través del coneixement que en tinguem de nosaltres mateixos, però també del valor de les nostres obres, de les nostres accions, de les nostres inaccions, dels nostres pre judicis, tot extraient-ne un ensenyament profund i conseqüent, objectiu, que ens uneix de manera insondable amb el Gran Arquitecte, perquè la nostra objectivitat esdevé un lligam finíssim sobre el que assentar un dels vincles que amb ell ens uneix.

© Albert Balada

26-08-2014

divendres, 30 d’agost del 2013

No és senzill...



No és senzill, res no ho és, descobrir-te com una part intangible de l’Univers, però això només pot succeir quan la teva experiència ha assolit l’oportuna renaixença de l’ànima, quan tu mateix et reconeixes distint, perquè ets capaç de sostreure’t a les cuites més mundanes, quan es desperta en un tu una necessitat imperiosa de transcendir les vel·leïtats humanes,  per a retrobar-te, en la Creació, amb el misteri de tot plegat; no és senzill, però res ni ningú diuen que no sigui possible, i ho és, de la mateixa manera que la llum del dia neix de la mateixa foscor que va minvant mica en mica fins que el l’astre rei, esdevé senyor de tot el que es veu.

Podem intentar-ho, si més no, perquè el món, lluny de reconèixer-se en la transcendental fita que a la raça humana li ha estat atorgada, es vehicula un i altre cop sempre a partir de les més insignificants raons, sense observar  com ens ha estat rebel·lada la fulla de ruta que hom cal seguir des de fa mil·lennis,  en el respecte a la vida i al proïsme, en la igualtat que ens fa semblants als ulls del Gran Arquitecte, amb la llibertat que ens atorga el nostre lligam amb la Essència divina, només, única i exclusivament per esdevenir feliços en la cerca de la Veritat i créixer exponencialment en aquesta cerca, en cada instant que hi dediquem, tot conreant les virtuts reials que ens privilegien; no és senzill i és necessari...

© Albert Balada

30-08-2013