El dia que nosaltres, els catalans, siguem capaços de recrear la nostra societat pluralista i multiètnica a partir dels senzills records escolars que a ben segur també ens agermanen, aleshores haurem aconseguit, com ho fan aquests cantants i creadors francesos a partir d'una cançó de charles Trenet escrita l'any 1.963 , de recrear el veritable catalanisme, a partir, en el nostre cas, d’una qüotidianeitat que se’ns evoca diferenciada dels tòpics folkloristes que vestien el catalanisme com també als nacionalismes en general en les fonts romàntiques i para històriques, assumint-ne les realitats vivencials que ens doten a tots els ser humans dels elements que ens distingeixen, però alhora ens configuren en el marc d’un existencialisme integrador que ens fa superar les fronteres convencionals que ens han vingut definides per la historicitat de la configuració de l’Estat-Nació i molt especialment per les circumstàncies que van confluir en la determinació, per exemple de la Pau de Westfàlia, definidora d’aquelles característiques essencials de l’element nacional, com era, aleshores, l’element religiós, que encara ara defineix determinats nacionalismes.
