Com el silenci es recrea en la bellesa, l'ànima de la persona es recrea en la poesia i l'art de la paraula, en definitiva en la teràpia de la prudència. Assistíem ahir a l’acte de proclamació i d’investidura dels nous electes provincials de Lleida, un acte ple del simbolisme que representava un canvi, una alternança en el poder com estableixen els cànons de la democràcia.
Abastar les possibilitats que permet aquest canvi i aquesta coalició post electoral tripartida, nascuda a partir d’un voluntat inequívoca de servei, resultaria quan menys agosarat, perquè les possibilitats que s’obren poden ser il·limitades si els esforços se centren en establir una nova dimensió una nova perspectiva àrea a àrea, servei a servei, sense especulacions i aprofitant sinèrgies adormides o poc rentabilitzades socialment.
La lectura que se’n pot fer, però, haurà de ser-ho a partir de la redacció dels primers pressupostos de la institució provincial, on la disposició dels tres grups que integren el govern en l’establiment de determinades polítiques públiques, hauria de garantir una reformulació dels models utilitzats fins ara per a la distribució dels fons que es gestionen des d’aquests òrgans de gestió supramunicipal, perquè les bones intencions hi son totes en aquests assaigs protocol·laris, a partir dels que s’haurien d’establir no poques lectures de voluntats polítiques manifestades.
El procés de canvi arriba tard, excessivament tard, dons d’haver-se mantingut els models calendats s’hauria arribat a l’estiu havent pogut establir una nova realitat orgànica per una banda i uns models i sistemes adequats a les finalitats i els terminis que s’establissin. Ara resulta complicat, donades les dates de poder anar més ràpid del que s’hauria d’anar i en tot cas de cercar complicitats que fins als primers dies de Setembre serà complicat d’obtenir, en tot cas la bona disposició i la il·lusió que genera aquesta canvi podrien garantir-ne d’entrada l’èxit, sinó fos per lo avançat del mandat que ara s’inicia, al menys en aquesta primer part del mateix.
Abastar les possibilitats que permet aquest canvi i aquesta coalició post electoral tripartida, nascuda a partir d’un voluntat inequívoca de servei, resultaria quan menys agosarat, perquè les possibilitats que s’obren poden ser il·limitades si els esforços se centren en establir una nova dimensió una nova perspectiva àrea a àrea, servei a servei, sense especulacions i aprofitant sinèrgies adormides o poc rentabilitzades socialment.
La lectura que se’n pot fer, però, haurà de ser-ho a partir de la redacció dels primers pressupostos de la institució provincial, on la disposició dels tres grups que integren el govern en l’establiment de determinades polítiques públiques, hauria de garantir una reformulació dels models utilitzats fins ara per a la distribució dels fons que es gestionen des d’aquests òrgans de gestió supramunicipal, perquè les bones intencions hi son totes en aquests assaigs protocol·laris, a partir dels que s’haurien d’establir no poques lectures de voluntats polítiques manifestades.
El procés de canvi arriba tard, excessivament tard, dons d’haver-se mantingut els models calendats s’hauria arribat a l’estiu havent pogut establir una nova realitat orgànica per una banda i uns models i sistemes adequats a les finalitats i els terminis que s’establissin. Ara resulta complicat, donades les dates de poder anar més ràpid del que s’hauria d’anar i en tot cas de cercar complicitats que fins als primers dies de Setembre serà complicat d’obtenir, en tot cas la bona disposició i la il·lusió que genera aquesta canvi podrien garantir-ne d’entrada l’èxit, sinó fos per lo avançat del mandat que ara s’inicia, al menys en aquesta primer part del mateix.
