Resulta difícil no contenir les llàgrimes veient aquest desastre l'agost de 2007 a les terres gregues, resulta difícil de contenir la ràbia de pensar que l’especulació hagi pogut portar als límits en els que es veu ara la meva estimada Grècia, resulta difícil de pensar la manca de capacitat de reacció del govern grec, tot i l’ajuda tardana de la Unió, resulta….
El respecte a les nostres arrels ancestrals, a la nostra historia, als nostres orígens, a la nostra cultura, el lloc on darrera de cada muntanya hi ha un heroi, un déu o un mite, és veu ara alterat per la intervenció de la mà de l’home; segurament mai no sabrem qui hi havia darrera de tot plegat, quan les flames han estat a punt de tocar la ciutat sagrada d’Olímpia i s’acostaven a la sacra Acròpolis on es venerava a Athenea la protectora, i amb despreci les flames arrasaven viles i ciutats i s’emportaven vides.
De les runes naixerà una nova Grècia, segurament, però la tristor omple ara els meus ulls que un dia van recórrer el Peloponés a la recerca de l’esperit dels déus i els titans. Els meus s’omplen de llàgrimes en saber que la natura és castigada una vegada més per la barbàrie humana. Aquest cop Grècia, on la natura envolta i protegeix el legat que ens van deixar els antics, ha rebut l’impacte de la manca de raó de l’home, contra la raó dels déus, que és el que significa el nom en grec d'Athenea, segons ens llega plató, i que dona títol a aquest post.
Voldria recordar aquí alguns versos del poeta grec Odiseas Elitis (1911-1996), a mode d’homenatge, de molt i senzill i trist homenatge, prenc aquests versos del seu poema "Monograma", i un vídeo de la grandor, tot dedicat a Ελλάς, però també a vosaltres que us estimeu també la poesia, la historia, la política, la cultura, l'art....:
"...És aviat encara en aquest món, m’escoltes?
No han estat domesticats els monstres, m’escoltes?
La meva sang perduda i agusada, m’escoltes
Punyal?.
…..
Arribarà el dia, m’escoltes?,
En que ens enterrin i milers d’anys després,
m’escoltes?
Ens convertiran en roques brillants, m’escoltes?,
Per a que sobre elles llueixi la crueltat, m’escoltes?,
Humana.
.....
El respecte a les nostres arrels ancestrals, a la nostra historia, als nostres orígens, a la nostra cultura, el lloc on darrera de cada muntanya hi ha un heroi, un déu o un mite, és veu ara alterat per la intervenció de la mà de l’home; segurament mai no sabrem qui hi havia darrera de tot plegat, quan les flames han estat a punt de tocar la ciutat sagrada d’Olímpia i s’acostaven a la sacra Acròpolis on es venerava a Athenea la protectora, i amb despreci les flames arrasaven viles i ciutats i s’emportaven vides.
De les runes naixerà una nova Grècia, segurament, però la tristor omple ara els meus ulls que un dia van recórrer el Peloponés a la recerca de l’esperit dels déus i els titans. Els meus s’omplen de llàgrimes en saber que la natura és castigada una vegada més per la barbàrie humana. Aquest cop Grècia, on la natura envolta i protegeix el legat que ens van deixar els antics, ha rebut l’impacte de la manca de raó de l’home, contra la raó dels déus, que és el que significa el nom en grec d'Athenea, segons ens llega plató, i que dona títol a aquest post.
Voldria recordar aquí alguns versos del poeta grec Odiseas Elitis (1911-1996), a mode d’homenatge, de molt i senzill i trist homenatge, prenc aquests versos del seu poema "Monograma", i un vídeo de la grandor, tot dedicat a Ελλάς, però també a vosaltres que us estimeu també la poesia, la historia, la política, la cultura, l'art....:
"...És aviat encara en aquest món, m’escoltes?
No han estat domesticats els monstres, m’escoltes?
La meva sang perduda i agusada, m’escoltes
Punyal?.
…..
Arribarà el dia, m’escoltes?,
En que ens enterrin i milers d’anys després,
m’escoltes?
Ens convertiran en roques brillants, m’escoltes?,
Per a que sobre elles llueixi la crueltat, m’escoltes?,
Humana.
.....
Qui parla a les aigües i qui plora, escoltes ?
Qui busca a l’altre, qui crida, escoltes ?
Sóc jo que crido, soc jo que ploro, m’escoltes?
Perquè t’estimo, t’estimo, m’escoltes?"
Qui busca a l’altre, qui crida, escoltes ?
Sóc jo que crido, soc jo que ploro, m’escoltes?
Perquè t’estimo, t’estimo, m’escoltes?"
