Les pedres, aquelles velles pedres que aixecaren els germans hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, a la ciutat de Lleida, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, han guardat per una nit, les veus càlides i sonores de les cançons d’amor i de taverna que uns amics oferien en un concert al « pati », una joia en el bell mig de la ciutat, on la ramor de l’aigua de la font es confon amb els colors que l’inunden i s’hi reflexen en caure la tarda, tot plegat recreant-ne un entorn màgic, en el que la música adoba uns moments de pau i serenor per acabar el dia.
Com hauria volgut compartir aquells moments amb alguns amics als qui agrada aquest format poètic engalanat de música, quan que ja el sol havia eclipsat la seva llum i deixat pas a la lluna que llaminera treia el nas per sobre les parets d’aquell claustre per gaudir segurament com jo d’aquells instants. Un capvespre en que aquell testimoni de la historia de la nostra ciutat, que els Cavallers de l’orde hospitalària van deixar, ha donat aixopluc a l’art del Grup Boira, nom lleidatà, "a fe de listo", uns bons amics, quines veus afalaguen l’aire i els sentits, us ho ben asseguro.
Com hauria volgut compartir aquells moments amb alguns amics als qui agrada aquest format poètic engalanat de música, quan que ja el sol havia eclipsat la seva llum i deixat pas a la lluna que llaminera treia el nas per sobre les parets d’aquell claustre per gaudir segurament com jo d’aquells instants. Un capvespre en que aquell testimoni de la historia de la nostra ciutat, que els Cavallers de l’orde hospitalària van deixar, ha donat aixopluc a l’art del Grup Boira, nom lleidatà, "a fe de listo", uns bons amics, quines veus afalaguen l’aire i els sentits, us ho ben asseguro.
