Fotografia d'Eths Banhs de Tredòs
Quan la República francesa porta més de vint anys en el foment del seu turisme interior, per evitar-ne la dependència de l’exterior, de manera que aquesta font d’ingressos de la que se’n deriva una part del producte interior brut del país no pugui ser la que condicioni, com ho estan fent en el nostre país molt pocs sector de l’economia en el creixement , potser ens caldria avaluar-ne quins han estat els models i quines les seves experiències. Copiar amics meus, copiar!.
Aquesta foto que m’envia un bon amic meu que es troba gaudint de les seves merescudes vacances en un entorn paradisíac, la Valh d’Aran, país que ara governa un bon amic meu en Paco Boya, serveix per a poder posar l’exemple de les possibilitats turístiques i de promoció que ofereix el nostre país cara a la diversificació de la indústria turística, a la recerca d’un nou client, aquest cop en el marc de les economies localitzades i inter-relacionades, com és el turisme anomenat interior; en aquest cas, el mateix turista català que pot buscar en altres indrets la bellesa dels paratges que possiblement no siguin prou coneguts, perquè s’han esmerçat els recursos turístics en uns determinats monocultius, ben diferents de la política turística que segurament ens cal, a banda de la gestió de la mateixa de la que en no ser-ne expert no en puc pas parlar.
El reconeixement doncs de les possibilitats turístiques i de negoci, però obertes no a un mercat volàtil com el que pot aterrar en el que es considera turisme de platja que comença a tenir forts competidors en Tunísia i el nord d’Àfrica, per una banda, però també en d’altres destinacions turístiques si ens centrem en el que s’anomena el turisme cultural, podrem concloure que ens cal una revisió del concepte polític en aquest sentit i cercar una complicitat institucional, que ens porti a situar, per exemple les nostres joies del romànic en la seva justa mida turística, avalant-ho això si mitjançant una determinada oferta de complicitat que la faci prou atractiva.
Els meus amics i companys, han sentit sempre com poso per exemple el poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca. Certament cap aposta turística no pot partir en exclusiva de l’ajuntament de la localitat, en particular perquè la inversió és suficientment costosa com per a que no la pugui dur a terme, de manera que seria òbvia una acció consesuada entre les diferents administracions que hi poden actuar d’una manera cooperativa o consorciada, podent-hi establir un centre de dinamització turística que abastés la reconstrucció a escala real del poblat, l’establiment d’un centre d’interpretació i la creació de llocs d’hostalera i hospederia en la seva justa dimensió, adequada a la oferta que s’anés creant. Segurament després haurien de venir determinades accions en l’àmbit de les polítiques turístiques, perquè no només aquesta s’hauria de centrar en uns pocs llocs determinats, segurament hi ha tants d’altres indrets susceptibles de poder tenir una acció directa i coordinada. Potser de l’observació del que han fet els nostres veïns en podríem extraure una experiència que a nosaltres ens hauria de costar anys de poder-la tenir.
Aquesta foto que m’envia un bon amic meu que es troba gaudint de les seves merescudes vacances en un entorn paradisíac, la Valh d’Aran, país que ara governa un bon amic meu en Paco Boya, serveix per a poder posar l’exemple de les possibilitats turístiques i de promoció que ofereix el nostre país cara a la diversificació de la indústria turística, a la recerca d’un nou client, aquest cop en el marc de les economies localitzades i inter-relacionades, com és el turisme anomenat interior; en aquest cas, el mateix turista català que pot buscar en altres indrets la bellesa dels paratges que possiblement no siguin prou coneguts, perquè s’han esmerçat els recursos turístics en uns determinats monocultius, ben diferents de la política turística que segurament ens cal, a banda de la gestió de la mateixa de la que en no ser-ne expert no en puc pas parlar.
El reconeixement doncs de les possibilitats turístiques i de negoci, però obertes no a un mercat volàtil com el que pot aterrar en el que es considera turisme de platja que comença a tenir forts competidors en Tunísia i el nord d’Àfrica, per una banda, però també en d’altres destinacions turístiques si ens centrem en el que s’anomena el turisme cultural, podrem concloure que ens cal una revisió del concepte polític en aquest sentit i cercar una complicitat institucional, que ens porti a situar, per exemple les nostres joies del romànic en la seva justa mida turística, avalant-ho això si mitjançant una determinada oferta de complicitat que la faci prou atractiva.
Els meus amics i companys, han sentit sempre com poso per exemple el poblat ibèric dels Vilars d’Arbeca. Certament cap aposta turística no pot partir en exclusiva de l’ajuntament de la localitat, en particular perquè la inversió és suficientment costosa com per a que no la pugui dur a terme, de manera que seria òbvia una acció consesuada entre les diferents administracions que hi poden actuar d’una manera cooperativa o consorciada, podent-hi establir un centre de dinamització turística que abastés la reconstrucció a escala real del poblat, l’establiment d’un centre d’interpretació i la creació de llocs d’hostalera i hospederia en la seva justa dimensió, adequada a la oferta que s’anés creant. Segurament després haurien de venir determinades accions en l’àmbit de les polítiques turístiques, perquè no només aquesta s’hauria de centrar en uns pocs llocs determinats, segurament hi ha tants d’altres indrets susceptibles de poder tenir una acció directa i coordinada. Potser de l’observació del que han fet els nostres veïns en podríem extraure una experiència que a nosaltres ens hauria de costar anys de poder-la tenir.
