Amb tota probabilitat, la nit, consellera, t’ensenya que pot ser extremadament subtil en la seva confiança i permetre que el llenguatge i la paraula brollin activa i profitosament, sense necessitat de referir res d’especial, aquesta nit la inspiració em demana que us parli d’un dels meus gats, una gata d'angora turca que vam rescatar fa exactament un any d’un trist abandó que va patir en el garatge on guardem el nostre utensili de transport.
El fatalisme estableix, com ve creuen les tribus africanes que succeeix allò que ha de succeir i que res passa per casualitat, segurament aquesta adopció consentida per ambdues parts ens ha portat a la meva família i a mi una major part de beneficis que d’inconvenients, entre altres coses, perquè l’estima que demanda aquest petit animal, que com a característica essencial, a banda del pelatge és la seva sensibilitat tàctil a les potes del davant, és comparable a la que ens hauria de ser exigible entre els sers humans, la qual cosa com haureu pogut comprovar és absolutament discutible que es doni habitual i asíduament.
Fa ja temps em va sorprendre en un mitjà lleidatà una crònica respecte de la mort del gat del titular de la crònica; us d'afirmar que en aquell moment se’m va fer difícilment comprensible; ara, ja, us he de dir que ho entenc, que entenc aquell sentiment de dolor que expressava el periodista per la pèrdua de quelcom més que una mascota, d’una part mateixa de la família que passa les seves hores fent-nos companyia.
Us he de dir que la meva gata turca de nom “Dolça” com no podia ser d’altra manera és la tercera convidada animal a la família, la primera va ser una tortuga de Califòrnia, a la que anomen "Tortuga" que porta amb nosaltres ja prop de vint anys, la segona una gata siamesa que porta amb nosaltres prop de 5 anys, a la que anomenem "cendreta" -pel seu color cendra-, i la darrera, segurament la última, perquè el pis no dona pas per a més, aquesta gata que ens ha robat el cor. Intenteu fer aquest exercici, de compartir part de la vostra vida amb algun felí, segurament la vostra salut física i mental us ho agrairan.
El fatalisme estableix, com ve creuen les tribus africanes que succeeix allò que ha de succeir i que res passa per casualitat, segurament aquesta adopció consentida per ambdues parts ens ha portat a la meva família i a mi una major part de beneficis que d’inconvenients, entre altres coses, perquè l’estima que demanda aquest petit animal, que com a característica essencial, a banda del pelatge és la seva sensibilitat tàctil a les potes del davant, és comparable a la que ens hauria de ser exigible entre els sers humans, la qual cosa com haureu pogut comprovar és absolutament discutible que es doni habitual i asíduament.
Fa ja temps em va sorprendre en un mitjà lleidatà una crònica respecte de la mort del gat del titular de la crònica; us d'afirmar que en aquell moment se’m va fer difícilment comprensible; ara, ja, us he de dir que ho entenc, que entenc aquell sentiment de dolor que expressava el periodista per la pèrdua de quelcom més que una mascota, d’una part mateixa de la família que passa les seves hores fent-nos companyia.
Us he de dir que la meva gata turca de nom “Dolça” com no podia ser d’altra manera és la tercera convidada animal a la família, la primera va ser una tortuga de Califòrnia, a la que anomen "Tortuga" que porta amb nosaltres ja prop de vint anys, la segona una gata siamesa que porta amb nosaltres prop de 5 anys, a la que anomenem "cendreta" -pel seu color cendra-, i la darrera, segurament la última, perquè el pis no dona pas per a més, aquesta gata que ens ha robat el cor. Intenteu fer aquest exercici, de compartir part de la vostra vida amb algun felí, segurament la vostra salut física i mental us ho agrairan.
