D'entrada demano disculpes per la complexitat del llenguatge que m'és necessari d'emprar per a poder establir un excurs sobre aquest tema. És evident que en una societat basada en la figura del “predador” són difícils els acords entre administracions que en podríem dir tangencials, traduiré: on la distribució o redistribució de recursos passa necessàriament per l’acord a partir de les disposicions legislatives, en aquest cas les disposicions transitòries de l’Estatut català del 2006, com en d’altres territoris passa tanmateix per altres disposicions estatutàries que determinen el model que col·loquialment es coneix com de “cupo”, recaptació, atribució de benefici i retorn de l’excedent.
Així doncs el reconeixement de l’acord, passa per entendre també les necessitats específiques dels territoris d’un Estat a banda de les corresponent quotes solidàries; el problema rau en la determinació d’aquesta quota, basada en principis d’equitat, racionalitat, però també en les necessitats, de fet en la qualificació de les necessitats finalistes que els propis principis estatutaris determinin, val a dir també del cost dels serveis a partir de principis quantitatius, concretament monetaris, a banda del que els experts en despesa social reconeixen com a principis o mètode del benefici a partir del que es determina el repartiment del costos/beneficis sobre la imputació de determinats serveis que afecten, de fet, al conjunt de l’Estat, i específicament a banda que puguin ser prestats en una determinada comunitat o en una altra.
Ho sé, resulta complex, quan parlem del que representa la Ciència de l’administració respecte dels elements de que parlem, els principis son complicats pels qui podríem dir-ne profans en la matèria, en aquells temes on els esquemes abasten alguna cosa més que l’ordinari coneixement de l’administració. En aquest sentit, la publicació de les balances fiscals de part, és a dir les que corresponen a l’estudi que ha fet la Generalitat de Catalunya publicitats una setmana abans de la que té anunciat de publicar el Govern de l’Estat, obren un principi especulatiu que quedarà tancat definitivament en la comparació d'ambós estudis, el de la Generalitat i el del govern de l'Estat.
Disquisicions sobre predadores a banda, la determinació de la financiació autonòmica i local pressuposen el reconeixement d’una determinada estructura de l’estat que alguns encara qüestionen en un o altre signe ideològic,; la necessitat d’acostar postures en les comissions ad hoc, on els predadors n’haurien de quedar al marge, fan necessari poder establir acords sustentats en la lògica de la negociació, acords que es basen en les seves pròpies regles.
