..."Tenia tantes ganes de trepitjar aquella terra que no sabia per quina banda tirar. Dreta al peu de la porta de la cuina, amb el gosset al costat, no es podia treure del pensament les paraules d'aquell noi; que a la casa hi havia fantasmes. Les espelmes s'havien apagat, bufades per algú que no es podia veure, com feia anys, i no se n'havia recordat mai més, se li havia apagat l'espelma a ella la nit que pujà a la teulada quan encara no tenia por de viure a la torre tota sola."... (1)(2)
(1) Rodoreda, Mercè. Mirall trencat. Club editor 1984 S.L. Barcelona. 2008. pag. 379
(2) Mercé Rodoreda (1908-1983)
