Infinitat
El•lipsis que dibuixen cels inabastables,
cercles que fan obvies les realitats concèntriques,
polígons que cascadegen en les rivalitats engonals,
móns de síntesi i catalèpsia
descriuen ufanes i misterioses cadències;
ara una, ara una altra
incomprensibles, indescriptibles,
acomboien esperances mòrbides en la solitud,
en l’ infinitat racional i etèria,
en la cobejança pròvida;
tot en perfecta simbiosi:
silenci....
© Albert Balada. Octubre 2008.
