“La tradició sociològica ens ha persuadit tant que l'evolució cap a la modernitat equivalia a un passatge de les comunitats ètniques cap a les societats nacionals, que provem alguna dificultat per acceptar que es pugui anar avui de la nació cap a l' etnicitat. I tanmateix, té una lògica al que torni al centre de la reflexió social des de llavors que la mundialització ens col·loca en una seqüència històrica on la co presència de múltiples cultures sobre un mateix territori esdevenen un fenomen socialment tan important com l'antiga situació on les cultures diferents continuaven sent per a l'essència confinades en espais diferents. Són doncs les societats més modernes aquelles que no són ja més ètnicament homogènies i que, en allò, difereixen de les societats tradicionals i de les tribus que, elles, ho podien ser.”[1]
[1] Bastenier, Albert. Pour une sociologie de l’ethnicité. Revue Française de Sociologie (2008, 49/1)
