“La idea d’humanitat, demana a l’individu que per davant de tot i sobre el límit del seu dia o fet present, sigui ser humà per ell, el que vol dir, que miri amb atent esperit tota la seva vida en idea total i en pla pràctic i amb el sentit de cultivar totes les seves facultats, els seus òrgans i forces per a realitzar en ell la total humanitat en que es fonamenta la seva dignitat moral. Aquesta idea li demana que també sigui ser humà per als seus semblants més immediat, això és, que prengui amb ells part en tot pensament i obra per als fins comuns, que sobre tota oposició temporal mostri cap a ells un sentit d’amor de lleial concurs, per a la realització en tots, i consegüentment en ell mateix, del destí comú.” (1)
(1) Krause, Karl Christian Friedrich. Ideal de la humanidad para la vida. Comentada per Julián Sanz del Rí. Ed. M. Galiano. Madrid. 1860.
