“Les antigues costums forjades a l’empara del sentiment creient i la tradició s’allunyen cada dia, sens que les noves s’hagin afirmat i regularitzat; en aquesta llarga tradició tot just resten senceres aquelles aparents o someres virtuts que exigeixen la nostra posició o professió o l’honor exterior social. Però més endins, en el fons insondable de la llibertat moral, en el món de les intencions, en el santuari de la consciència, en l’esfera superior dels primers i darrers fins, resten avui per a nosaltres bastes regions obscures, y quasi desèrtiques, on la veu interior no parla, ni ens acalora l’esperit del bé, ni l’entusiasme de la virtut ens reanima. I en aquest silenci i buit interior hem de tenir en compte que davant les noves i poderoses forces amb les que avui està armat l’home sensible, i la pobresa i l’emmudiment de l’home interior, ha pres la consciència social l’avantguarda del que resta encara de sentit i hàbit moral en els pobles més cultes.“ (1)
(1) Sanz del Río, Julian en el comentari introductori de Krause, Karl Christian Friedrich. "Ideal de la humanidad para la vida". Ed. M. Galiano. Madrid. 1860. Pag. 20
