dimecres, 29 d’abril del 2009

Del camí, preludi (poesia machadiana)


“Mentre l’ombra passa d’un sant amor, avui vull

posar un dolç salm sobre el meu vell atri,

acordaré les notes de l’òrgan sever

al sospirar fragant del flabiol d’abril.

Maduraran del seu aroma les pomes tardorenques,

la mirra i l’encens salmodiaran la seva olor;

exhalaran el seu fresc perfum els rosers,

sota la pau en ombra del tebi hort en flor.

Al greu acord lent de música i aroma,

La sola i vella i noble raó del meu res,

aixecarà el seu vol suau de colom,

i la paraula blanca s’elevarà a l’altar.”[1]

 


[1] Machado, Antonio. Fragment del poema “Del camino, preludio”. “Poesia” recull de Joaquín Benito de Lucas. Andrés Bello. Santiago de Chile. 1987.