Porta dels Apòstols. Situada a l'ala de ponent, és la porta exterior per la qual s'accedeix al claustre, al costat del campanar. La seva mida i la seva composició la situen entre les tres més importants del gòtic català. El seu basament estava format per pedestals que sostenien les imatges dels Apòstols, escultures d'una altura mitjana de 2,30 metres que foren materialment triturades durant la guerra civil; es completava amb rics dossers dels que sortien les arquivoltes. El dintell que tanca el timpà és sostingut per un pilar central que divideix l'obertura en dues portes i amb sòcol esvelt que sostingué la imatge de la Verge del Blau. font: http://www.amicsseuvellalleida.org/catala/portes.html
Es fa difícil, de vegades, abastar tota la immensitat de les recreacions gòtiques i segurament de poder tenir un mostrari complert de la devastada porta dels apòstols de la “Seu Vella” de la ciutat Lleida, el missatge que ens arribaria de l’antigor seria, sense cap mena de dubte, un mestratge acomplert en la essència mateixa del terme. Ara, ens conformem amb les restes després de mil i un saquejos, els que ha sofert, que han deixat al llarg del temps aquesta porta d’accés al claustre catedralici, però, amb un bell pantocràtor, alguna cosa més que un senzill mostreig de l’esplendor d’antuvi. El secret dels mestres constructors es pot trobar tant en la mirada dels personatges de l’escena recreada, com en les mateixes vestidures o fins i tot a través d’aquells essers mitològics, transmetent tot plegat un recorregut simbòlic de profunda complexitat en el que descobrir-hi veritats eternes, missatges ocults, essències vitals, que van més enllà del contingut merament religiòs.
