.jpg)
Benjamin Franklin[1] ens advertia que “hem de ser curosos quan en un sol home es troben poders, encara que siguin limitats, per por a que tard o d’hora no mini i destrueixi els seus límits i es faci absolut” . Devorar pàgines i pàgines, és, com escoltar els murmuris de l’aigua quan pentina la platja: ara ve, ara se’n va, guiada per l’energia llunàtica que en governa l’ascens i descens de les marees. La ment necessita del saber, perquè aquest és sinònim de progrés i només en el saber, lluny de testimonials declinacions, es pot avançar, reprenent la història, enllà on els que la rellegeixen, els que la simplifiquen o els que en volen distorsionar les perspectives han deixat les seves arrels acompanyant pedres incòlumes que han sobreviscut al pas del temps i dels homes. La racionalitat acurada i la lectura permanent ens duen a les portes de la saviesa que mai estan tancades.
[1] Franklin, Benjamin. El libro del hombre de bien. Imp. Juan Oliveras. Barcelona. 1867. pag. 273
