Ens deia Norberto Bobbio[1], que: “cap de les ciutats ideals descrites pels filòsofs, ha estat mai proposada com una idea per a ser duta a la realitat; Plató sabia que la república ideal de la que parlava amb els seus amics –continua- , no hauria d’existir en cap lloc de la terra; com va dir Glauco a Sòcrates, només era real en les seves paraules”. El valor, doncs del pensament i les reflexions esdevé quelcom d’eteri en el moment en que considerem la utopia com quelcom d’ inasumible des d’una perspectiva de realitat a partir de la concepció del politòleg italià, però era aquest filòsof italià qui ens advertia, tanmateix, com són la llibertat i el concepte dels drets de ciutadania que acostumen a reconèixer els preceptes constitucionals moderns, en el sentit de la participació en les decisions col·lectives, els que estableixen un estat de llibertat que es deriva directament del propi Estat de dret, entenent-ho com a principis autènticament revolucionaris: llibertat, democràcia i dret, molt més enllà de la forma històrica tant coneguda de les revolucions fracassades o impossibles.
[1] Bobbio, Norberto*. Después de la caída: el fracaso del comunismo y el futuro del socialismo. UNAM. México. 1994. Pag. 27
*Norberto Bobbio (Turí 18 d'octubre de 1909 - 9 de gener de 2004), Jurista, filòsof i politòleg italià, se'l considera un dels més eminents pensadors dels darrers temps. professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Camerino des del 1935 fins al 1938, a Siena des del 1938 fins al 1940, i a Pàduva des del 1940 fins al 1948; va ser membre de la Resistència Italiana entre 1942 i 1943, patint pressó. Professor emèrit de la universitat de Turí i membre corresponent de l'Acadèmia Britànica. Doctor Honoris Causa per les Univeristats de: Paris, Buenos Aires, Complutense de Madrid y Bolonia.
