“Personalment he de dir que el liberalisme de Berlin fou - como en altres ordres ho foren Montaigne i Wittgenstein -una espècie de llamp teòric que t’envaeix la ment, a partir del qual penses millor, d’una manera a la vegada més completa, més realista i més matisada. Perspectiva que en Berlin s’ha consolidat amb el temps...”[1]
[1] Requejo, Ferran*. “Berlin, un liberalisme refinat”. La Vanguardia 26-10-09. pag. 21
* catedràtic de Ciència Política de la UPF) i coautor de ´Desigualtats en democràcia´ Edit. Eumo. 2009
