És en èpoques de crisi quan resulta de manera fefaent falsable la teoria antropològica que tendía a legitimar la desigualtat i la misèria. De fet aquella teoria de la “cultura de la pobresa” afirmava, segons recull Pilar Monreal[1], que “les causes de la pobresa es buscaren i es trobaren, en els mateixos pobres, en la seva forma de vida i els seus valors: són aquests els que impedeixen que la població pobre aprofiti les oportunitats que ofereix la societat. El problema, doncs, està en ells i no en la estructura econòmica i política de la societat del benestar, de la societat de la opulència” .
[1] Monreal, Pilar. Antropología y pobreza urbana. Los libros de la Catarata. Madrid. 1996. pag. 31
[2] D’athenes, Antiphon*. Discursos: Tetralogies. Volum 338. Traducció de Jordi Redondo i SànchezFundació Bernat Metge, Barcelona. 2004 pag. 139.
*També conegut com a Antiphon de Ramnunt (480 ac- 411-AC) Filòsof, Matemàtic, Orador, És l'orador àtic quins discursos són els més antics en el seu gènere dels que conservem. Va guanyar gran reputació escrivint discursos per encàrrec perquè els pronunciessin altres.
[3] Scheneider, S. L’éthique de Démocrite et l’orateur Antiphon. Eos. París. 1902. pag. 54-64