dissabte, 17 d’octubre del 2009

Cultura de la pobresa

Sant Hilari de Sacalm (foto Montse Esteba)

És en èpoques de crisi quan resulta de manera fefaent falsable la teoria antropològica que tendía a legitimar la desigualtat i la misèria. De fet aquella teoria de la “cultura de la pobresa” afirmava, segons recull Pilar Monreal[1], que “les causes de la pobresa es buscaren i es trobaren, en els mateixos pobres, en la seva forma de vida i els seus valors: són aquests els que impedeixen que la població pobre aprofiti les oportunitats que ofereix la societat. El problema, doncs, està en ells i no en la estructura econòmica i política de la societat del benestar, de la societat de la opulència” .

Contràriament a aquesta teoria conservadora que ha planat abastament en les consideracions de la societat benestant que sorgeix a partir de la reconstrucció mundial després de la segona guerra mundial, podríem recordar el que ens referia el grec Antiphon d’ Athenes[2] quan ens diu, que: “ningú que temés el pitjor dels riscos per a la seva vida, no deixaria escapar el benefici oportú, una vegada aconseguit a còpia d’esforç”. Scheneider[3] ens oferia una relació interessant entre el que descriu Antiphon a la seva Tetralogia i el que ens diu Demòcrit, de fet recull en la referència a la pobresa una aportació interessant: “En un règim democràtic, la pobresa és preferible al que entre els poderosos s’anomena felicitat, en la mesura que ho és la llibertat a l’esclavatge”.



[1] Monreal, Pilar. Antropología y pobreza urbana. Los libros de la Catarata. Madrid. 1996. pag. 31

[2] D’athenes, Antiphon*. Discursos: Tetralogies. Volum 338. Traducció de Jordi Redondo i SànchezFundació Bernat Metge, Barcelona. 2004 pag. 139.

*També conegut com a Antiphon de Ramnunt (480 ac- 411-AC) Filòsof, Matemàtic, Orador, És l'orador àtic quins discursos són els més antics en el seu gènere dels que conservem. Va guanyar gran reputació escrivint discursos per encàrrec perquè els pronunciessin altres.

[3] Scheneider, S. L’éthique de Démocrite et l’orateur Antiphon. Eos. París. 1902. pag. 54-64