"La majoria d’aquesta sants que no ho són, pateixen d’una idea equivocada, d’un trauma psicològic. La devoció amb la que s’entreguen a aquesta desviació d’una manera excloent i la seva disposició a renunciar a tot és allò que els fa semblant als sants.”[1]
[1] Mendoza, Eduardo*. Tres vidas de santos. Seix Barral. Barcelona.2009 – pròleg
* (Barcelona 1943) Escriptor, llicenciat en Dret, advocat i ex traductor de la ONU
