Entro en un joc que em provoca la Concepció Bellet, en el
que em toca de parlar d’un pintor, el que m’assigna és en Gustave Courbet, el fácil
hauria estat de recorrer a la seva obra més coneguda i predicada: “l’orígen del
món”, una obra que té en comandita el Museu d’Orsay a Paris, però no vull
presentar una obra tant coneguda i opto per “El taller del pintor” datada el 1855, un oli sobre tela
de 361 x 598 cm, que també es conserva al d´Orsay, París.
Per a descriure aquesta obra, és bo de conèixer el que ens diu Beatriz
Aragonés, Licenciada en Història de l’Art, qui ens analitza la obra[1] com “un paisatge realista,
rodejat de personatges, alguns d’ells fins i tot identificable”, com ara el
propi autor; però la millor descripció és la que en fa el propi autor, coms ens
recorda Aragonés, qui en una carta[2] dirigida en la tardor de 1848 a Jules François Felix Fleury-Husson, escriptor i
crític d’art, amic de Courbet i
partidari del realisme pictòric, relata: “És la historia moral i física del meu
taller, és la societat enllà en lo més alt, enllà en lo més baix, en una
paraula, és la meva manera de veure la societat, en els seus interessos i les
seves passions”.
Així doncs,
tenim clar que l’artista pretén amb la seva obra “retratar” el context polític,
artístic i cultural; Gustave Courbet (1819-1877)[3], qui va
arribar a oferir una mostra paral·lela a la Exposició Universal de Paris, en no
ser inicialment admès al saló de 1955, només ho seria en el posterior al suprimir-se
la figura del jurat. Activista de la Revolució de 1848, en el context de la
revolució industrial, va participar, després, en l’efímer govern de la Comuna
de París de 1871.
© Albert
Balada
Crític d'Art membre d'ACCA i AICA
16-12-2013
