divendres, 7 d’abril del 2006

El Morera, breu remembrança d'un museu i la seva col.lecció



Una de les coses que més m'apassiona de la política cultura actual, és, des de fa temps, el Museu Morera, l'autèntic Museu d'art modern i contemporani de Lleida, i el seu director, l'amic Jesús Navarro, ho sap, com pateixo perquè crec que nosaltres, la generació que ara som en política tenim un deute amb aquest patrimoni: dotar-lo d'una seu permanent.

Avui hem aprovat al Consell de l'IMAC la ubicació del, diem-ne magatzem, en les antigues instal.lacions del diocesà, sembla que tant la directora com la pròpia església, propietària s'hi han avingut i de fet, mitja hora després de donar-hi el vist i plau, el president de l'Institut i el Bisbe de Lleida signaven l'acord. Un petit pas que honora el fons, o al menys el respecta, cosa que és dificilment assumible en la seva dilatada història de més de 80 anys.

Em sentia orgullós, malgrat no es té mai la delicadessa de convidar als Consellers a estar en la zona noble de la presentació i hem de restar entre el públic, la qual cosa tampoc és un greuje, per altra banda; Em sentia orgullós, deia, aquesta tarda, quan en la presentació de les "Darreres adquisicions", no s'hi han matat amb el títol de la mostra, es feia un recorregut per l'important fons de que s'ha dotat en els darrers anys el Museu, uns anys en els que des de 1999 n'he format part del seu Patront i des de 2005 del de l'IMAC, que és qui el gestiona.

Per fí veure el llegat de Garcia Lamolla, que completa el dipósit que ja es té dels seus companys de viatge: Cristòfol, Crous i Viola, el que fa que sigui una de les col.leccions més complertes d'aquella época, amb obres de distints autors que han anat configurant la política d'adquisicions de la direcció del museu, ha estat un delí per la meva part i així ho deia al Sr. Nadal Gaya, amb qui m'uneix una sincera amistat i apreci.

M'agradaria que ben aviat es pogués veure la nova seu, no la provisional, la definitiva aquella que hauria d'haver obert fa ja molt de temps i no vull pas fer greuges amb això a ningú, però tant reivindicació respecte del Diocesà, i el Morera, què?!