Els racons...

Els racons tenen perspectives distintes segons sigui el moment on la mirada s’atura i el pensament conrea el lloc, tantes vegades vist, que t’acaba resultant indiferent; detenir-t’hi, tot esperant que les pedres o els arbres et parlin és un bon exercici que acaba donant el seu resultat, només cal estar atent i s’escolta la veu del temps conreat, dels somriures i els plors, de la vida que es reflecteix malgrat l’aclaparadora modernitat que tot ho menysté. El dia a través dels elements ens acompanya, tot saludant-nos, només cal retornar un somriure i ens sabrem amarats en el tot.

© Albert Balada
08-12-2013