.jpg)
La nostra vida no és perfecta, no
ho és en el sentit, del que podem considerar des de la perspectiva del món
físic, tenim problemes, tenim entrebancs al llarg de la nostra vida, que solem
a identificar com quelcom de dolent, com quelcom no desitjat, créixer sense dificultats resulta fàcil, com
també resulta fàcil de manifestar que amb aquestes dificultats aprenem i ens
fem grans, però tot i aquesta suposa facilitat en la resposta, el cert és que l’avenç
en les nostres vides és a costa, precisament d’aquest aprenentatge que neix de
circumstàncies causals, més que no pas casuals, que, interpretades des del món
espiritual, ens permet d’anar més enllà on érem tot just abans que succeïssin,
però a més aquestes circumstàncies fan nàixer un altre principi que ens
agermana, la solidaritat, que és nogensmenys que una mostra de la nostra
sensibilitat cap al proïsme, lluny però de la caritat, doncs en la solidaritat
prenem consciència i reaccionem davant d’aquelles situacions noves, causals o
casuals.
Mentre en la caritat intentem
de proveïr sense afectar a la dignitat de qui proveïm, com un deure cap a la
independència dels nostres proïsmes adoptant un nou sentit sense egoisme, mitjançant l’estímul de la solidaritat, podem
intentar de transformar el present a partir de l’aprenentatge rebut.
© Albert Balada
16-12-2013
