La paraula, aquell
instrument poderós, instrument que els humans emprem per a fer les nostres construccions
intel·lectuals, ha de ser usat amb criteri, amb molt de compte, talment que
serveixi per a remoure les consciències i ens serveix com invitació al proïsme
per a interactuar, a través de l’habilitat i l’actitud que hom cal tenir amb el
llenguatge, més enllà de l’expressió, a través dels seus signes i símbols, de
manera que pertany tant a l’emissor com al receptor, eliminant les dificultats de
tan fàcil existència que no faci sinó conrear la incomprensió.
Cal doncs una actitud
humil, lluny de la falsa modèstia, en la calma precisa que ens permeti
descobrir-ne el procés del pensament, que ens permeti aportar la nostra
perspectiva en el respecte al sentiment, sensacions i les idees dels altres,
sense assentiment, però convidant a la
reflexió, sense manifestar pors malsanes ni a semblar estranys en les
convencions, dubtant si fa el cas, però amb el ferm convenciment que és així
com es construeix la societat, aquella que tendeix al creixement, sense parles
artificioses, recreant en la senzillesa les exposicions més subtils, donant a
la paraula el seu sens més autèntic i perfecte.
© Albert Balada
01-12-2013
