Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sócrates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sócrates. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de juny del 2009

Una cita: Plató


“Sòcrates es va asseure i va dir:

-Estaria bé, Agatón, que la saviesa fos una cosa de tal natura que, en posar-nos en contacte uns amb els altres fluís de lo més ple a lo més buit de nosaltres, com flueix l’aigua en les copes, a través del fil de llana, de la més plena a la més buida.”[1]


[1] Plató. El Banquet. Icària Literària. Barcelona. 1982. Diàleg de Sòcrates amb Aristodemo i Agatón

diumenge, 27 de juliol del 2008

Democràcia horitzontal


No sabria dir res més sobre política que cercar el silenci per escoltar qualsevulla persona que vulgui fer de rapsode i llegir i rellegir, regalimant les paraules, sobre els diàlegs de Plató en la seva obra cabdal “La República”. Certament la meva manca d’originalitat mereix un càstig que jo mateix m’atorgo en el convenciment que els paradigmes es toquen i que la interpretació de tot allò polític significa sempre la comprensió de les essències primeres, d’aquelles paraules de l’àgora, de la comunió amical i fraterna a l’entorn del mestre, com aquell que seria condemnat a la cicuta.

Però d’aquella condemna a mi m’agrada sempre remembrar el record del deute amb l’amic que calia satisfer, no fos cas..., i diuen els seus deixebles que així ho va deixar dit. Nobilíssim Sòcrates que Plató venera com instrument de la seva doctrina.... Cal evocar però altres axiomes i després de la moda de la democràcia participativa, que encara dura, i ha pogut quallar, si més no, en algunes doctes pràctiques programàtiques, per indefensió dels electes diria jo, flac favor es fa a la democràcia deliberativa, essencialment evolucionada en els nostres dies.

Neix al meu entendre, però, a banda, un nou concepte, fruit del progrés del concepte “xarxa”, on el testimoni democràtic ha quedat en entredit; un nou paradigma, quasi un mig paradigma diria jo: la democràcia horitzontal, naixença en contraposició a la democràcia vertical, objecte natural del esquema orgànic del nostre model de convivència. La democràcia horitzontal beu de les fons de les relacions que s’estableixen, de les opinions que es generen i de la creació d’un model ad hoc que s’oposa a l’opinió establerta, a l’opinió dirigida, creant un principi viral de transmissió que podria no encaixar en les arrels mateixes de la nostra adolescent democràcia, democràcia que veu en les tradicions anteriors paneuropees.

La democràcia horitzontal estimula procediments de pluja d’idees en torn a conceptes bàsics en la gestió, de la mateixa manera com ajuda a plantejar un paper d’iguals en la resolució de conflictes o en els processos negociadors, fins al punt que l’intercanvi de rols planteja un model d’economia de pensament o una garantia de pensament utilitarista que garanteix un context de debat en permanència, difícilment assolible a partir de la component exclusivament deliberativa i de l’estadi de verticalitat.

dijous, 12 de juny del 2008

Una cita: Sócrates





"Nosce te Ipsum"

diumenge, 13 de gener del 2008

Una Cita: Ion de Chios


Ion de Chios va viure a l’entorn del 490 a.c. fins al 420 a.c., va ser un poeta tràgic i líric, al temps que cultiva la filosofia com també l’astronomia. Aristòfanes (La Pau, 832 i ss) li dona el sobre nom de “astre del matí” en al·lusió als primers versos d’un dels seus poemes, sens dubte una tragèdia. Va ser contemporani de Pericles, també de Sófocles, Eurípides i Esquilo i va ser amic de Sócrates. A la foto un racó de Chios, el lloc del poeta Ion, extret de la pàgina www. greece.org


Principi de Poema

Esperem l’estrella del matí,

Que viu en les tenebres però qui

Ens anuncia amb les seves ales blanques, el sol..



diumenge, 25 de novembre del 2007

Tot recordant Sócrates


Avui, una trucada de telèfon inesperada m’ha fet recordar a Σωκράτης, savi entre els savis, que no va deixar cap testimoni més que l influència que va exercir sobre el pensament universal, qui ens aporta l’exercici de la bondat com a paradigma i l’excepcionalitat filosòfica de permetre que l’altri descobreixi les seves pròpies veritats. Resulta interessant com ens arriba el seu concepte d’ànima, que es reconstrueix a partir de les quatre fons de les que ens ha estat donat per la història de conèixer les seves aportacions a la filosofia: “allò en virtut del què se’ns qualifica de savis o de bojos, bons o dolents, una combinació d’intel·ligència i caràcter”.

El món, probablement gira i gira, mentre ens recreem en la nostra pròpia configuració de l’univers que ens envolta, a ulls de les nostres pròpies limitacions. Descobrim potser més tard que d’hora que la prefiguració social no s’esgota en la nostra pròpia percepció de les coses i que aquesta resulta de la delimitació d’interessos en conflicte, on una espurna diminuta pot fer saltar pels aires tot un conglomerat socials perfectament articulat si l’engranatge no l’assimila com un element propi.

Recordar també potser la valentia amb la que el filòsof grec va afrontar el seu tràgic desencontre, ens dona compte i ciència del valor de la idea, però també potser de la subtil intransigència en ser acusat de corrompre als joves i menysprear als déus en allunyar aquells dels principis de la democràcia. En tot cas benvinguts siguin els principis de la filosofia que ens van transmetre les escoles nascudes al redòs d'aquell pollastre que debia, com un tribut anecdòtic a les coses senzilles en les que es va recrear fins a la mort.

dimarts, 26 de juny del 2007

Una cita: Σωκράτης

"Baixa a les profunditats de tu mateix i aconsegueix de veure la teva ànima bona. La felicitat la fa només un mateix amb la seva bona conducta.”[1]

[1] Sócrates (Atenes 470-3299 ac) no va escriure res i malgrat haver tingut nombrosos seguidors, mai va arribar a crear cap escola filosòfica. Les anomenades escoles socràtiques van ser iniciativa dels seus seguidors. Sobre la seva activitat filosòfica ens han arribat diversos testimonis contradictoris de Jenfonte, Aristòfanes o Platón.

dissabte, 28 d’abril del 2007

Una cita: Sócrates




Entendre el nostre jovent, entendre aquell efecte que produeix la segregació hormonal, entendre per altra banda el canvi social i com aquest interacciona amb la nostra percepció de la realitat i la percepció de la realitat que tenen els joves, la incidència de les noves tecnologies i el canvi en el context de la família, pot resultar de vegades incomprensible, fins i tot per aquells que es consideren experts, recomanable seria, doncs, d'acudir al pare de la filosofia, Sócrates, que ens dèia, segons ens transcriuen els seus deixebles: "Els joves d'avui en dia són uns tirans. Contradiuen als seus pares, devoren el menjar i falten el respecte als seus mestres", segurament us sona per allò d'actual que tenen unes paraules dites fa 2.500 anys.