Semblances que ens
transporten, experiències que aglutinen la nostra existència i, en definitiva, què som? Quin és el sentit
de tot plegat?
Quan aprens a conèixer les
circumstàncies, i els designis, quan lluny de tota falsa modèstia et manifestes
en la manera com convé a l’univers després de descobrir el teu camí en
llibertat, i has estat capaç de deixar de banda les cordes que et lliguen a les
convencions mundanes, aleshores has aprés que ets quelcom més que una gota d’aigua
que descriu cercles concèntrics en aquell oceà social en el que et trobes
immers, has estat capaç de transitar des d’una existència en la què el sentit
de la vida beu de les convencions creades a interès d’un model estàtic, sense
altra correspondència amb l’univers que
la perpetuació d’una determinada i esperpèntica concepció de la vida, i
descobreixes, tanmateix, la rel de la
Llum perpètua que il·lumina el lliure albir cap a una transcendència que va més
enllà de tu mateix, és aleshores, més d’hora que tard, quan ets capaç d’avançar,
amb determinació cap a la unió amb la eternitat, podent observar com tot es
transforma i el que immutable esdevé distint, perquè la teva percepció del món
físic canvia, i ho fa des d’una posició nova, com qui admira des de l’atalaia
la bellesa de la creació, és quan comences a albirar el sentit de tot plegat i a
comprendre qui o què ets i quina és la teva missió, tot honorant la vida que t’ha
estat donada, la de ser un veritable esser
humà.
© Albert Balada
06-02-2014
