Acomplim els designis del present
com un mandat que ens autoimposem, conscients del valor que vivim, sense girar
el cap al passat que ja no hi és, ni al futur doncs hi som, imperceptiblement, a cada instant que passa esdevenint present i
passat alhora, en un no res, com si d’una
dansa es tractés en el temps i l’espai. No
hem de caure, però, en els paranys de l’encant d’un moment donat, doncs cal
continuar gaudint de cada moment que arriba, moments únics, personals,
intransferibles, on és precís d’ aprofundir en els valors primigenis,
sabent-nos posseïdors d’un do atorgat que venerar, de la vida, però també sabent-nos animals
socials, essent en aquest context que farem valer l’ imperatiu de respecte i
ajut al proïsme, entenent que ell és també nosaltres. Deixem que el sol caigui
sobre les nostres espatlles i recollim acaronant la lluna com germans nostres
que són del celatge que ens anuncia el jorn del descans...
© Albert Balada
04-10-2013
