la Llum testimonia

La Llum testimonia sempre la seva existència; un camí que ens reconcilia amb nosaltres mateixos i amb el nostre proïsme, des del silenci immens vesteix de sons magnífics tota la creació, els constants desafiaments que l’existència mateixa et planteja,  no són  sinó exemples a través dels què pots arribar a fer traslluir la teva ànima, a fer-la créixer en cada experiència que afronta, sigui del sentit que sigui, doncs tot conflueix en un únic instant precís i preciós, aquell en el que tot es projecta. Si a cada graó aconseguim de despertar—nos i donar la mà a la Llum, el nostre creixement està garantit,  perquè no hi ha més esclavatge que aquell de sentir-te superat per uns fets que han de contribuir a fer-te gran i present en la Creació mateixa...

© Albert Balada
10-10-2013 

Una cita: Fernando Pessoa

La fotografia és original de Llorens Melgosa

[...] “En la boira lleu del matí de mitja primavera, la Baixa desperta entorpida i el sol naix com alentit. Hi una alegria assossegada en l’aire mig fred, i la vida,  en el buf de la brisa que no hi ha, tremola vagament pel fred que ja ha passat, pel record del fred més que pel fred, per la comparació amb l'estiu vinent, més que pel temps que està fent. No han obert encara les botigues, excepte les lleteries i els cafès, però el repòs no és de torpor, com el de diumenge: és tan sols de repòs. Un rastre ros es antecedeix en l'aire que es revela, i el blau s'acoloreix pàl·lidament a través de la boira que s'extingeix. El moviment comença a poc a poc pels carrers, destaca la separació dels vianants, i en les poques finestres obertes, matinen també aparicions. Els tramvies tracen a mitjaire un solc mòbil groc i numerat. I, de minut a minut, sensiblement, els carrers es desperten.” (83)[1]

---

[1] Pessoa, Fernando*. Fragment del Llibre del desassossec. Els carrers de Lisboa*...

·         Fernando António Nogueira Pessoa (1888-1935), És considerat un dels majors poetes de llengua portuguesa

·         Escrit de manera fragmentària durant molts anys. El 1913 signa com Fernando Pessoa a la revista A Águia un original que deia formava part del Llibre del desassossec. Es tractava de A la floresta de l'alienació. L'any de la creació dels tres grans heterònims (1914) Pessoa ho considerava com a obra pròpia o ortònima.

Despertar...

Despertar, dolça paraula.

El matí ens obre la porta,

Un nou celatge,

Un sospir,

Tot un paisatge

Que ens deleix,

Que ens reclama

De ser descobert...

Despertar, dolça paraula.

Camins per esbrinar,

Vides per a dibuixar,

Albirant sentiments

I essències,

Albirant moments

I presències,

Que ens reclamen

De ser descobertes...

Despertar, dolça paraula.

Quatre agraïments,

Necessaris i obligats,

De nord a sud,

D’est a oest,

Clam d’existència

Que ens reclama

De ser descobert...

Lleida 08 de setembre de 2012

Albert Balada ©

     

Notes de text I: Despertar

Fotografia original de Montse Esteba

El dia havia nascut fred, d’aquell fred intens que el matalàs de palla no aconsegueix de mitigar, ni les brases del sopar encara calentes que servien per a bullir aquella llet, escassa, acabada de munyir que la mare ens oferia. Només aquell rajolí de sol que entrava per la finestra, on ens arreceràvem tots, ens escalfava una mica, el just per treure’ns aquelles tremolors del despertar. Havia estat una nit de somnis estranys, de sorolls i converses que no entenia, d’ombres, de presències i veus que no podia identificar, encara no se si eren ben bé somnis, o eren reals, només recordo certament d’escoltar a la mare com queixar-se, com exclamar-se de manera vehement, amb paraules que desconeixia, com gairebé tampoc la reconeixia la mare, ella tota callada, parlant d’aquesta manera; per això se’m feia clar que havia estat un somni, un somni d’un jove a qui li aclaparen totes les coses noves que descobreix al seu voltant, aquella vida que en desperta els sentits com els sentiments, com les emocions, però aquelles veus......

Haiku: ignorància

Venerable aquell qui arriba al saber en la ignorància plena, que desperta en cada dia, l’emoció de la descoberta...