Hi ha moltes preguntes...

Hi ha moltes preguntes a les que ens resulta difícil de trobar-hi resposta, però potser és perquè no ens hem plantejat que de vegades o bé la pregunta està mal formulada, o bé resulta que la resposta no és  quelcom que es pugui expressar d’una manera senzilla, amb escasses paraules.

Quan ens trobem en aquestes situacions cal que ens plantegen la qüestió en la seva justa mida, per a poder avançar a través d’un camí eficaç, lluny de negar la realitat, només ens cal un breu recés per poder entendre la situació i cercar allò que ens cal.

De fet ens cal allunyar-nos de l’autocomplaença, que és generadora d’ansietat i motivar-nos en aquesta veritat que volem trobar i això no és un treball fàcil, és un treball complex i dur, però  en l’optimisme que ens necessari podem fer possible aconseguir aquest moment especial que és la resposta adequada a la pregunta encertada, lluny de tota desesperança, lluny de tota barrera que en les convencions socials s’hagi pogut establir, barreres i desesperances de la nostra pròpia ment, del nostre dubte personal, actituds i situacions limitadores, que de fet podem  menystenir, només, si la nostra disposició d’esperit controla, com de fet la neurociència ens demostra, l’inconscient controlant alhora el conscient, però amb un matís: com el nostre comportament ha de ser enfocat cap a la felicitat com a concepte abstracte, a partir d’actituds que ens hi obren, comentaris i anàlisis que ens hi ha d’obrir si pensem en clau del bé, de les coses bones de la vida, aleshores, brolla des de la nostra ànima i traspua el nostre propi organisme humà per esdevenir un valor transmès que inunda tot el nostre entorn, que irromp com un tamís que ho saneja tot, permetent, fins i tot, de superar obstacles que d’altra manera podrien semblar insalvables; això, però, no és un acte en solitari, mai ha de ser un acte individual, és imprescindible que esdevingui un acte cooperatiu partint del principi de la connexió de la nostra pròpia emancipació com essers, de la nostra auto realització  i de la nostra ànima en sintonia amb l’infinit mateix, amb la Creació com a part d’ ella que som.  

   

© Albert Balada

31-10-2013

Per a poder comprendre...

Per a poder comprendre la complexitat de l’Univers, no pas des d’una perspectiva astronòmica, sinó metafísica ens cal poder prendre consciència de la nostra pròpia dimensió i comprendre que la nostra visió de les coses es veu limitada pel nostre context, el nostre entorn, la nostra pròpia existència i experiència i per tant tenim una perspectiva absolutament limitada com ja han explicat tant la neurociència com els avenços en la comprensió multidimensional que la física ens comença a relatar hores d’ara.

Si aconseguim de comprendre l’Univers com un concepte més enllà d’allò físic, com una idea, com la mateixa línia conceptual de pensament conscient, descobrirem que se’ns obren noves dimensions de la perspectiva, una nova que fins ara no teníem, de fet és com intentar comprendre la llum del sol, més enllà de la lògica del diàleg que mantenim amb l’astre Rei, fins i tot més enllà de la concepció que la ciència ens ha pogut mostrar de la vida de l’astre.

És aleshores quan hom pot arribar a comprendre que la Llum té un significat més profund que el concepte de llum mateix, un significat en connexió inexorable amb la foscor mateix que és nogensmenys que la exacerbació, la concentració magnífica de la Llum i un cop comprés, se’ns representa a partir d’una dimensió distinta, no pas lumínica, sinó universal i eterna, transformada a partir de raons diverses en el camp de la física, però fins i tot més enllà d’aquesta universalitat i eternitat aconsegueix de transformar-se en un punt més enllà de les paraules mateixes, en un punt més enllà de nosaltres mateixos, més enllà de tot origen i destí, per acabar definint una complexa interpretació que ens relata la nostra connexió amb l’Univers, la nostra connexió, en definitiva amb la unicitat.

En definitiva, estem descobrint la nostra relació amb la Font mateixa de tot saber i de tot coneixement, amb la font mateixa de tota identitat com de tota realitat, aquella que ens defineix, aquella a través de la qual podem prescindir d’una realitat, d’una veritat que se’ns presentava com a absoluta, per acabar endinsant-nos en l’ànima mateixa que defineix el nostre esser, aquella que veritablement ens connecta amb el Tot i esdevenir part d’Ell.     

© Albert Balada

02-09-2013

Petits canvis...

Sembla provat per la neurociència que ens és complicat, per no dir impossible, de controlar el nostre inconscient, que és com si aquest tingués vida pròpia, com si fos una personalitat dominant que nia en la nostra ànima, però el que si que podem i és efectiu, és dominar el pensament conscient, les nostres paraules, les nostres accions, fins el rictus del nostre rostre; Pensar en clau de bé, aporta el bé a les nostres vides, pensar en clau de felicitat, aporta felicitat a les nostres vides.

Si aconseguim de fer niar en el pensament conscient raons i formes que prediquen valors positius hi ha un magne retorn de tot plegat, malgrat ens pugui semblar que enllà, a fora, res es mereix aquesta actitud.

Paga la pena prendre consciencia que no podem estar permanentment enfadats amb el món, que tampoc la nostra acció constant porta a aquest canvi que, altres no volen, per tant, potser el que cal és canviar-nos a nosaltres, en el sentit en que ho pretenem per a aquest món en el que ens és dat de viure; així doncs sense plantejar-nos la existencial pregunta del que hi fem aquí, es tracta de transformar-nos, perquè les petites transformacions individuals operen canvis magnífics en el nostre entorn social i aquell esforç immens i ingent que ens preteníem auto imposar, esdevé innecessari i alhora fútil i prendre’n consciència és un pas més cap al nostre propi alliberament personal i social, que esdevindrà ple quan aleshores ens convertim en uns nous essers, transformats en la mesura en que preteníem transformar al món, en la crítica que li fèiem per absència, potser l’absència també ho era en el nostre ser que esdevenia incomplert si no cultivava de manera permanent i fefaent els valors, els sentiments, la consciència plena encarada al bé. Petits canvis esdevenen un gran canvi...

© Albert Balada

22-08-2013