Per a poder comprendre la
complexitat de l’Univers, no pas des d’una perspectiva astronòmica, sinó
metafísica ens cal poder prendre consciència de la nostra pròpia dimensió i
comprendre que la nostra visió de les coses es veu limitada pel nostre context,
el nostre entorn, la nostra pròpia existència i experiència i per tant tenim una
perspectiva absolutament limitada com ja han explicat tant la neurociència com
els avenços en la comprensió multidimensional que la física ens comença a
relatar hores d’ara.
Si aconseguim de comprendre
l’Univers com un concepte més enllà d’allò físic, com una idea, com la mateixa línia
conceptual de pensament conscient, descobrirem que se’ns obren noves dimensions
de la perspectiva, una nova que fins ara no teníem, de fet és com intentar
comprendre la llum del sol, més enllà de la lògica del diàleg que mantenim amb
l’astre Rei, fins i tot més enllà de la concepció que la ciència ens ha pogut
mostrar de la vida de l’astre.
És aleshores quan hom pot
arribar a comprendre que la Llum té un significat més profund que el concepte
de llum mateix, un significat en connexió inexorable amb la foscor mateix que
és nogensmenys que la exacerbació, la concentració magnífica de la Llum i un
cop comprés, se’ns representa a partir d’una dimensió distinta, no pas
lumínica, sinó universal i eterna, transformada a partir de raons diverses en
el camp de la física, però fins i tot més enllà d’aquesta universalitat i
eternitat aconsegueix de transformar-se en un punt més enllà de les paraules
mateixes, en un punt més enllà de nosaltres mateixos, més enllà de tot origen i
destí, per acabar definint una complexa interpretació que ens relata la nostra
connexió amb l’Univers, la nostra connexió, en definitiva amb la unicitat.
En definitiva, estem
descobrint la nostra relació amb la Font mateixa de tot saber i de tot
coneixement, amb la font mateixa de tota identitat com de tota realitat, aquella
que ens defineix, aquella a través de la qual podem prescindir d’una realitat,
d’una veritat que se’ns presentava com a absoluta, per acabar endinsant-nos en
l’ànima mateixa que defineix el nostre esser, aquella que veritablement ens
connecta amb el Tot i esdevenir part d’Ell.
© Albert Balada
02-09-2013