Estar viu...

Estar viu vol dir que no ets mort, però no vol dir que visquis, perquè entre totes dues posicions materials i de temps, no hi ha distancia, si entenem vida i mort com dues posicions contradictòries, no estarem pas entenent la vida entesa en connexió amb el Creador. 

Estar viu significa estar en simbiosi perfecta amb la creació i per tant amb el bé, és aleshores quan el temps esdevé distint, doncs la nostra forma corporal, que pot semblar limitar-lo, de fet és només una determinada posició temporal de la nostra ànima, que es connecta inevitablement amb l’univers a través de la nostra opció mortal. 

De que serveixen doncs les enveges, els odis, les rancúnies, les traïcions, si no són més que expressions d’un mal temporal que pot arrossegar, però, la nostra ànima a través del temps i de l’espai? 

© Albert Balada

18 d’Abril de 2014

La nostra ment...

La nostra ment crea, absorbeix, enregistra coneixement, podem pensar que és un acte conscient, una expressió de voluntat libèrrima , però en realitat estem parlant d’abstraccions intel·lectuals que ens connecten a dimensions que van més enllà de la nostra comprensió material, del nostre món físic, en connectar-se la nostra ment amb un complex món espiritual, amb gradacions distintes, que entren en sincronia amb una ment universal, on moralitat i virtut esdevenen substancialment neutrals, creatives, en el transcurs dels temps.

Conreem, doncs en aquestes connexions, i a partir de les nostres sensacions i sentiments, diferents tipus de concrecions espirituals, d’aital manera que el seu retorn ho és a partir de la bondat o no, tan de les nostres accions com dels nostres plantejaments i posicions, conreant, doncs, el bé o el mal que exercim sobre la Creació, se’n deriva una influència positiva o negativa, segons quin sigui el nostre plantejament vital, segons quines siguin les nostres essències més íntimes.

© Albert Balada

07-12-2013