Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebel·lia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebel·lia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de setembre del 2009

De revolucions i revoltes....


En una entrevista que Nicolas Delalande[1] y François Jarrige[2] li fan a l’ historiador Eric Hobsbawm[3], publicada aquest dilluns per « la vie des idées », aquest ha posat de relleu, responent a la qüestió de qui son els rebels d’avui en dia, que «de temps en temps, apareixen noves formes d’acció. Per exemple -ens diu- que durant la Gran Depressió dels anys 30, a França com a Anglaterra i també a Amèrica, l’ocupació dels centres de treball, de les indústries fou notori, fou molt característic.. Avui, és el segrest dels empresaris i encara altres accions. No crec –diu-, que s’hagi de classificar les accions com a “primitives” o “no primitives”. És una recerca de nous modes d’acció eficaces. Jo -continua dient- he d’afegir que aquelles noves formes d’acció son llargament determinades per les circumstàncies.. Nosaltres -afegeix- tenim avui noves circumstàncies, que no existien en el passat, a saber que vivim dins d’una societat mediàtica. Aconseguir de donar a curt termini la màxima publicitat a una acció -conclou- i trobar una nova manera de fer-la, és una manera perfectament racional de manifestar el seu punt de vista. En l’espai que pot donar-se, per exemple, de prendre un patró com ostatge no té cap efecte real sobre la repartició del poder, però certament produeix un efecte de publicitat enorme, cridant l’atenció de l’opinió, en tant que sigui bona o dolenta la publicitat que se n’obtingui.. »


[1] Diplomat de l’IEP de Paris i agregat d’història és ATER al Collège de France. Prepara una tesi d’història social i política sobre el consentiment a l’ impost en la França dels segles XIX i XX.

[2] ATER a la Universitat de Maine, ha defensat en 2007 una tesi d’història titulada Les bris de machines et la genèse de la société industrielle (France, Angleterre, Belgique, 1780-1860).

[3] Nascut al 1917 a Alexandria, es cria a Viena i Berlín abans d’instal·lar-se a la Gran Bretanya als anys 30 del segle passat. És autor de nombroses obres que han marcat la disciplina històrica. Els seus llibres parlen sobre la revolta i dels bandits socials. A partir dels anys 70 ha publicat llibres de síntesi sobre la història europea i mundial a l’època contemporània ; amb la publicació l’any 1999 de l’ « L’Âge des extrêmes » la va fer conèixer al gran public, acaba de publicar a França el llibre « L’Empire, la Démocratie et le Terrorisme » (Bruxelles, André Versaille éditeur, 2009).

divendres, 10 d’abril del 2009

Diu Ciceró


I encara hi ha una opinió de gran autoritat,- diu Ciceró-, que jo lamentablement he estat a punt d’oblidar: la meva, segons diuen”, aquesta frase, lapidària, ens aporta la veritat inexcusable que ens llega el jurisconsult romà a mode de propòsits excel·lits, aquells que ens descriuen principis de rebel·lia abundats en els models del propi convenciment, de la pròpia consciència, en els valors de la legitimitat en front, per tant,  del valor de la legalitat; i ens continua advertint Ciceró: “...alguns homes seriosos decidiren que cadascú només havia de tenir davant dels ulls la pròpia consciència[1], i és cert, només la pròpia consciència serà aquella que ens dugui a l’aquiescència on el pal·li esdevingui pretor i cura de l’auri en el devenir dels temps. La servitud humana davant dels vicis en front de les virtuts perennes i universals esdevé moralment impròpia i vil. En essència això ens planteja el dilema de l'existència mateixa d’un sistema quan la consciència ha de quedar en segon terme lluny dels principis, lluny de qualsevol principi.


[1] Ciceró, Marc Tul·li.  Discursos. Fundació Bernat Metge. Col·lecció escriptors llatins. Barcelona. 1962. Defensa d’Aulus Cluenci.