Avui he participat en el meu tercer programa a "El Despertador", que condueix a Segre ràdio la Mariví Chacón. Hem passat dels temes purament sociològics que ens vàrem plantejar inicialment, a valorar des d'una perspectiva politològica l'"alto el foc permanent" del grup terrorista ETA, hem parlat de la comunicació entre les parts, de les essències del llenguatge en clau de missatge, a partir del model anglosaxó, on la costum estableix els paràmetres del contracte social i/o polític de que es tracti.
He redactat un article que he enviat als mitjans, valorant-ne les perspectives sociològiques del factor "T" de terrorisme en el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques, com s'ha arribat a la necessitat del pacte o diàleg, a partir de la disminució de la percepció del terrorisme com a problema i per tant de la nul.la acció comunicativa vàlida i la necessitat d'una resolució lògica a partir de l'implementació de partícips en altres aturades del foc als conflictes precedents i amb certes similituds, com ara Irlanda del Nord i Sudàfrica.
El Factor “T”
Per Albert Balada, Politòleg
En les darreres dades del Centre d’Investigacions Sociològiques, corresponents a finals del mes de gener 2006, publicades aquest mes de març. el terrorisme se situa com a segon element de preocupació en l’imaginari general hispànic, pràcticament amb un empat tècnic respecte de la percepció de la seguretat ciutadana com a problema real, però tot s’ha de dir, a 6 punts per sobre de qüestions com ara la vivenda i l’economia i allunyat 25 punts de l’atur que es considera hores d’ara el principal dels problemes que conformen l’imaginari col•lectiu espanyol.
De tota manera, si filem més prim en la dimensió demogràfica de les variables, podem veure com en municipis com ara el nostre, per sobre dels 100.000 habitants, la percepció sobre el terrorisme passa a un tercer lloc, per sota de la inseguretat ciutadana, i a una distancia de 27 punts respecte del primer dels problemes.
Establint una taula de contingència respecte de la variable de gènere, veurem com és la dona la qui té una menor percepció del terrorisme com a problema respecte l’home, mantenint-se en aquelles com a tercer problema a una distància de 28 punts respecte del primer problema, novament l’atur; però si aquesta contingència la fem respecte de la variable de la formació acadèmica, ens trobem que només en aquells que tenen estudis superiors la concepció del problema s’agreuja fins a un segon lloc, a ja només 20 punts de distància del principal, que ja hem citat.
Podem observar com en només tres mesos s’ha produït un canvi en la tendència de la percepció ciutadana, donat que en la ratio global de enquesta anterior del C.I.S., el terrorisme, el denominat factor “T” es mantenia clarament en segon lloc de les preocupacions ciutadanes, a una distància igualment alta, 24 punts, respecte del primer problema que ja era el mateix que reflecteix l’anàlisi del gener i a 10 punts de distància del tercer factor.
Aquest perfil en segon lloc del factor terrorisme es mantenia en poblacions com ara la nostra, el que posa de relleu un lleuger canvi de tendència, com també en la variable gènere, on també es donava aquell segon lloc que ara es converteix en tercer; Si ho mirem des de la perspectiva de la variable de formació, però, curiosament no hi ha variacions substancials de una a altra data.
És aquesta breu reflexió de l’estadística aplicada a les ciències socials que deduïm de les dades que ens aporta l’organisme oficial d’investigacions sociològiques, la que ens permet de valorar quin és el grau de percepció respecte d’un determinat factor, a partir de diferents variables sobre la ciutadania, on aquesta cop el factor “T”, el terrorisme, ens el determina com dintre d’un nivell alt de percepció com a problema latent, preocupació, però, amb una clara tendència a la baixa.
Els estudis de la historiografia política sobre aquesta qüestió ens diuen, per altra banda, que el terrorisme es la forma de violència política que més publicitat rep en la nostra època, no pas perquè sigui un fenomen modern, si més no la història del terrorisme es remunta a períodes antics, malgrat els estudis no en facin una referència massa exhaustiva, de manera que la utilització de la via comunicativa és un dels efectes perseguits, efecte que en el cas de una tendència a la baixa, mostra la pèrdua d’utilitat en la publicitació dels efectes perversos en els casos d’afectació a les vides humanes.
La sociologia del terrorisme ens mostra com la utilització d’una “furtiva violència”, en paraules del politòleg Walter Laqueur de la Georgetown University, que es dirigeix fonamentalment contra un govern i en menor freqüència contra un altre grup, classe o partit, pretén sempre una desorganització política, social i econòmica, que a temps vista dels inicis de l’activitat en el nostre país, rarament s’ha produït.
Si ens circumscrivim al factor “T” que afecta de manera local, és a dir que no estem parlant d’un terrorisme de tall global, i sota la premissa que es dona ja ara una heterogènia composició no ja respecte de la suposada etnicitat, com dels paradigmes polítiques que se sustenten en el context social, veiem com aquest factor ara ja només podria trobar una solució a les seves reivindicacions a partir de la base d’un compromís raonable.
Resulten obvies les distàncies respecte de les conegudes formes globals, però són insalvables les referències a alguns antecedents locals que durant el segle XX es van donar, com ara en els precedents del conflicte d’Irlanda del Nord i en un conflicte que té unes arrels diferents com el de Sudàfrica, però amb resultats similars en l’efecte social, respecte del què els negociadors també van participar activament en el procés de desarmament i en les negociacions irlandeses, acció de cooperació que seria a totes llums recomanable si es donés el procés que sembla previsible que pugui endegar-se en el nostre país, per part dels participants en la solució política d’un i altre conflicte.
