Possiblement es recordaran aquestes sigles: GIL, amb el "paterfamilias" d l'especulació immobiliària a Marbella, que ara s'ha cobrat unes noves víctimes, que, innocents elles només feien que requalificar terrenys.Però no, no m'estic referint a aquest grup que desprestigia el món de la política local, em refereixo a un nou partit en el context de les eleccions israelianes que porta aquestes mateixes sigles: GIL, quelcom que vol dir alguna cosa semblant a gent gran o gent d’edat.
Les pensions a l’Estat d’Israel són les més baixes dels països desenvolupats, una situació inacceptable a totes llums si ho comparem amb el pressupost militar de que disposa, tanmateix el propi Estat hebreu. Era una qüestió de temps que es donés o be una revolta o bé l'intent de canviar les coses per la via democràtica, de manera que acudint a les urnes, amb un programa de reivindicacions socials era la millor manera i el resultat és espectacular: 7 diputats dels 120 de que es composa la cambra, el Knesset, un percentatge del 5,8% del total d’escons, molt alt si es té en compte la inexperiència política de la nova formació, que evidencia una vegada més que els models tradicionals de masses, com en el cas de Kadima comencen a estar superats a partir d’un nou paradigma de partit electoral o partit escombra en el sentit de les teories de Panebianco i de Kirchheimer respectivament.
Una característica sembla definir el que han estat els comicis en aquest Estat mediterrani, on al menys dos dels partit que hi concorrien: el Kadima, que havien creat Simón Perez (ex-laborista) i Ariel Sharon (ex-likud) i el propi Gil, hi concorrien amb l'aixopluc del nom i la figura d'Ariel Sharon com a referent, el que sembla ratificar definitivament ja una nova socialització política a partir de l'herència del falcó, que d’una o altra manera planeja per tot l’espectre electoral israelià, malgrat el seu coma.
Els resultats evidencien un fraccionament del vot del centre dreta, on els 38 escons que tenia el Likud al parlament de 2003, augmentant-ne la seva representació fins a 39 que es reparteixen Kadima liderat per Ehud Olmer, amb 28 i el primer partit de la cambra, i el Likud, ara liderat per Netanjahu, ex-primer ministre, que es queda amb uns testimonials 11 escons.
Els laboristes d’Amir Peretz, per la seva banda, consoliden la posició de segona força política, augmentant un escó respecte de 2003 amb 20 llocs al parlament israelià, com també augmenta la seva representació el partit ultraortodox Shas, fins als 13 escons, apareixent l'extrema dreta de Beiteinu (ull amb aquesta dada) amb un diputat més que el Likud, 12, i com succeeix darrerament una extrema fragmentació del parlament, que dificultarà enormement la governabilitat, però que podria possibilitar, per altra banda, una definitiva fulla de ruta per a la solució del conflicte entre Israel i Palestina que supera ja els 60 anys i arrossega guerres civils, regionals i intifades.
L'aparició del GIL, posa de relleu els problemes socials que se'n deriven d'un Estat semi-militaritzat que faria bé en solucionar el contenciós amb els seus companys de viatge i alhora vetllar perquè la crisi social que pot arribar a patir no entorpeixi el que hauria de ser ja una solució definitiva, m'estic referint al definitiu establiment d'unes fronteres estables que possibilitin el naixement d'un Estat, el palestí, que hauria de liderar els seus propis designis, malgré tout.
