És cert, no hi ha semblances diuen alguns analistes i fonamentalistes polítics i opinòlegs varis, del maig del 68 amb la primavera del 06, on tampoc cal oblidar els fets de la tardor del 2005 protagonitzats per joves dels banlieus a tota França i que s'ha anomenat la revolta dels banlieusards.
Al maig del 68, amb un govern gaullista enquistat i una república que tenia tics dictatorials, els estudiants i els intel.lectuals, sota alguns lemes significatius, com ara que "sota els empedrats hi havia la sorra de la platja", van capitalitzar un moviment social "revolucionari" a rel de la irrupció de la policia a la Sorbona que va esclatar per tota França, sota una esperança que ens deia: "prohibit prohibir" o "L'imaginació al poder", sempre la lluita de l'esquerra, d'una certa esquerra en tot cas, contra el poder i normalment la dreta al poder.
Avui, malgrat el que diguin alguns, alguna cosa de semblant pot estar passant amb la contestació dels estudiants a la llei de primer contracte que el govern de Dominique de Villepin vol posar en marxa, l'anomenat CPE (contrat premier emploi : contracte de primer treball) que permet l'acomiadament injustificat durant els dos primers anys de vigència.
Si be la revolta del 68 no va tenir la seva repercussió esperada en la vida política, més que els aldarulls i algun llibre publicat, doncs va reforçar electoralment els resultats dels gaullistes, van obrir però una línia de defensa universal dels drets de ciutadania que ha arribat als nostres dies, i aquest cop les dades d'opinió ens diuen que el prop del 62% dels francesos creuen que els estudiantes tenen raó i mentre tant 60 de les 84 universitats franceses romanen tancades, i què hi diuen els sindicats?.
A la foto uns manifestants a la primavera de 68 i a la primavera de 06