M’agrada passejar per la ciutat, com qualsevol ciutadà anònim i descobrir tots els seus racons, veure com va canviant el paisatge urbà i veure les novetats, per exemple l’enrajolat nou de l’eix. Se’m critica que no participo generalment dels actes socials, que no hi sóc se’m diu. I tant que hi sóc, només la diferència és que no m’agrada sortir a les fotos fent no se sap ben be què.
M’agrada poder gaudir de la ciutat, dels seus habitants i sentir aquelles converses, aquelles crítiques que em poden portar a la reflexió i al debat amb els companys, debat que potser que algú no agradi, però que cal fer sempre, aquesta és una de les nostres virtuts com a partit i com a col·lectiu, la permanent reflexió i que ens fa diferents d’altres, tot i que a aquells que són vinguts d’altres formacions els pugui costar d’entendre: el debat és una eina útil absolutament, perquè la gestió ja la fan els que l’han de fer i també ha d’estar sotmesa a debat i a crítica, per suposat.
M’agrada la Festa i avui, recorrent la ciutat, la música hi era present, en un dia calorós, el de l’estiuet de Sant Miquel, la diada de tardor de la ciutat de Lleida; les bandes, les cobles, la gent, gaudint, després el teatre i dels clàssics a la Seu Vella, un dia de tranquil·litat exquisida, només trencada per un titular de diari que m’ha deixat preocupat.
M’agrada la Festa i avui, recorrent la ciutat, la música hi era present, en un dia calorós, el de l’estiuet de Sant Miquel, la diada de tardor de la ciutat de Lleida; les bandes, les cobles, la gent, gaudint, després el teatre i dels clàssics a la Seu Vella, un dia de tranquil·litat exquisida, només trencada per un titular de diari que m’ha deixat preocupat.
