Primer va ser el Perú, després Cuba, després París (primer la UNESCO, després la Champions), després Madrid, València, ara Roma, el president de la Diputació de Lleida ha esdevingut un incansable viatger, assessorat sobre el que cal fer per obtenir una fotografia.
Mantenint una postura absolutament interessada i gens altruista, amarat d’un falç lleidatanisme sota la capa de la defensa d’un patrimoni particular, eclesial, serà rebut per un funcionari vaticà. I què?, doncs res perquè la justícia canònica no modificarà res en absolut i seguirà els “cànons” que té establerts, perquè reconeguem-ho, la polèmica va més enllà de la disputa d’un centenar d’obres.
Mantenint una postura absolutament interessada i gens altruista, amarat d’un falç lleidatanisme sota la capa de la defensa d’un patrimoni particular, eclesial, serà rebut per un funcionari vaticà. I què?, doncs res perquè la justícia canònica no modificarà res en absolut i seguirà els “cànons” que té establerts, perquè reconeguem-ho, la polèmica va més enllà de la disputa d’un centenar d’obres.
Però tota oportunitat és bona, si d’ell se’n parla, que hi farem i, un viatge més a les espatlles i a costa de les butxaques de l’erari públic
