Acaba una setmana, només amb 4 dies, perquè per Sant Miquel a la ciutat de Lleida és festa, tot coincidint amb la que representa una de les manifestacions firals en l'àmbit agroalimentari més importants, diuen, d'Europa: la Fira de Sant Miquel.Per a mi una setmana esgotadora, on fins al darrer moment he estat rebent ímputs polítics, és clar és la meva feina, però us he de dir que pot arribar a ser realment aclaparadora directament proporcional en allò que m'entusiasma, és clar que a banda i banda de l'espectre polític hi trobem freekis a tot nivell.
Hem tancat la setmana amb la visita del primer secretari dels socialistes i candidat a la presidència de la Generalitat, a qui jo, com heu pogut comprovar en aquest blog, recolzo obertament, perquè sí, perquè el trobo un home sincer i natural, com ell és sense cap estereotip de màrqueting, el que és un autèntic repte, però a la vegada una ambició política.
I divendres a descansar després d'aquesta setmana de bojos, per a acudir disabgte a la V conferència nacional del PSC, on debatrem el programa electoral per a les properes eleccions autonòmiques, les esmenes i les aportacions, contribuint d'una manera ineludible a la participació política, a la realització d'una proposta coherent i diria que honrada, perquè estem parlant d'això de la honradesa política, quelcom que hauria de ser una de les premisses importants i definitòries de l’esser polític, de la mà d’un voluntarisme complaent i amb complicitat a la vegada, agraït perquè se sap en la línia del recolzament més ample.
Ahir dijous la meva amiga i companya, la Diputada Tere Cunillera, escrivia al diari Segre un excel·lent article sobre la catalanitat, de fet sobre la catalanitat de Montilla. Ella es referia a la definició que en dona l’Estatut de 2006, però jo li diria: ho deia Francesc Macià, paradigma nacional, ho va dir clar i fort que “català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya” .
