Deu de fer alguns anys, a la ciutat de Lleida, en un dels sopars d’entrega dels premis Cartes de Desamor, devia ser als vols del 2002 o 2003, aleshores Francesc Pané era regidor responsable de les edicions de la Paeria i juntament amb Antoni Llevot aleshores Regidor de Cultura, compartíem taula i una de les guardonades ens va recordar que, malgrat existia el llegat documental del Liceu Escolar, res no feia la ciutat pel seu record, res no ens indicava que una institució escolar lleidatana, amarada de l’esperit de la Institución Libre de Enseñanza, era a Lleida i havia rebut l’atzucac directe de l’artilleria alemanya que donava suport al bàndol nacional: 48 nens i professors morien aquell 1937.
Aquella conversa vespertina no va caure en sac buit pel que veig, i ara uns anys després la ciutat de Lleida, ha reconegut aquella fita pionera del Liceu escolar, als seus fundadors, però també als seus alumnes i professors i ens hem de felicitar doblement, per una banda perquè se’ns en va fer cas i per l’altra perquè s’ha solucionat un greuge, un deute històric.
Quan passegem per l’avinguda de Blondel a partir d'ara, veurem una figura humana estilitzada, a l’estil d’aquelles figures que detallava Picasso en el seu Gernika, desfigurada a terra, com rememorant als caiguts innocents, que podeu veure en la imatge.
La meva pregunta és, perquè no repensem la Diada?, perquè continuem homenatjant aquelles que defensaven l’arxiduc Carles d’Àustria, en definitiva un altre Rei absolutista en front d’un altre absolutista Felip V, en uns moments on les llibertats eren inexistents i ni tan sols es plantejaven, recordem que fins a 80 anys després no es produeixen les revolucions burgeses americana i francesa.
Perquè l’homenatge de la Diada no esdevé un record de tots aquells que van patir l’ignominia d’una guerra contra la modernitat? Potser si que aleshores parlaríem de llibertat, ara el que fem és fer folklore d’uns fets que res tenen a veure amb llibertat, solidaritat, igualtat, pensem-hi no?
Aquella conversa vespertina no va caure en sac buit pel que veig, i ara uns anys després la ciutat de Lleida, ha reconegut aquella fita pionera del Liceu escolar, als seus fundadors, però també als seus alumnes i professors i ens hem de felicitar doblement, per una banda perquè se’ns en va fer cas i per l’altra perquè s’ha solucionat un greuge, un deute històric.
Quan passegem per l’avinguda de Blondel a partir d'ara, veurem una figura humana estilitzada, a l’estil d’aquelles figures que detallava Picasso en el seu Gernika, desfigurada a terra, com rememorant als caiguts innocents, que podeu veure en la imatge.
La meva pregunta és, perquè no repensem la Diada?, perquè continuem homenatjant aquelles que defensaven l’arxiduc Carles d’Àustria, en definitiva un altre Rei absolutista en front d’un altre absolutista Felip V, en uns moments on les llibertats eren inexistents i ni tan sols es plantejaven, recordem que fins a 80 anys després no es produeixen les revolucions burgeses americana i francesa.
Perquè l’homenatge de la Diada no esdevé un record de tots aquells que van patir l’ignominia d’una guerra contra la modernitat? Potser si que aleshores parlaríem de llibertat, ara el que fem és fer folklore d’uns fets que res tenen a veure amb llibertat, solidaritat, igualtat, pensem-hi no?
