Aquesta és la definició que utilitzen la e-militància de PSF, una manera de confrontar el que representa Sarko (el diminutiu de Sarkozy) i Ségo (el diminutiu de Ségolène). Ho trobo absolutament encertat, perquè escoltava una entrevista de Nicolás Sarkozy a France 1, on li era exactament igual i ell ho va admetre rebre els vots dels votants del centrista Bayrou, com de l’ultra dretà Le Pen. És cert, els vots no es poden rebutjar, no es pot fer escarafalls als electors, als ciutadans, que et volent donar suport, però aquesta claredat del líder de la dreta posa de manifest que es capaç de fer una proposta política que engresqui a la gent de l’extrema dreta francesa i això, diguem-ho clar: fa por.
Ségolène Royal manifesta que se sent preparada no ja pel repte que suposa aquesta segona volta, se sent preparada, diria jo, per assumir amb totes les conseqüències la presidència d’aquesta república, la francesa, que lidera i ha de liderar, amb els alemanys
Els afers europeus, perquè hi ha a més una responsabilitat històrica que ha d’assumir.
Segurament son moments delicats, que definir el futur, i el moment, és clar, de l’imaginari francès com és veuen i com veuen el món els francesos, els resultats del proper 6 de maig ens diran com ha evolucionat la societat francesa i si hi ha o no una societat bipolar o per contra, recuperaran aquells esperit que va ser capaç d’inspirar en el seu moment François Miterrand, en la persona de Ségolène Royal.
Ben aviat en tindrem la resposta, tot esperant: "La France Presidènte" .
27_Avril_2007
Uploaded by capturesdecrans
