A la foto Àngel Ros amb un dels participants a la Lan Party
La meva amiga, politòloga com jo, Aintzane Conesa, regidora de Sant Cugat, refereix en el seu blog el que ha estat la 4ª experiència que Accés, l’institut municipal d’informàtica de l’Ajuntament de Lleida, realitza a la ciutat sota la denominació Lan Party, una experiència telemàtica, eminentment Jove, que ha aplegat proa de 700 inscrits. De fet no és un fet aliè la coincidència que l’alcalde Àngel Ros sigui, com ell mateix es defineix un “politècnic”, és a dir que a participa de la política a través de la tecnologia, el que és important si tenim en compte que s’ha de gestionar la tercera revolució industrial i l’important és saber com, per a no generar una “bretxa” tecnològica que és el que hores d’ara podria succeir, tant respecte dels països en vies de desenvolupament i infra desenvolupats, com dins del propi context de les nostres societats.
M’agrada saber, tanmateix, que a Sant Cugat assumeixen el model que proposem des del Partit dels Socialistes per a la ciutat de Lleida, el que ella, l’Aintzane, defineix com la democratització de la xarxa. A dia d’avui, si som capaços i capaces d’establir uns criteris no uniformadors i sembla que tot apunta en aquesta direcció, la xarxa pot ser enllà on s’estableixin els criteris que hauran de definir el que George Moustaki, el cantant francès, en deia la “sans la nommer”, és a dir sense nomenar-la, “la révolution en permanence” , és a dir la revolució permanent, perquè la democratització de les TICs pressuposa el qüestionament permanent dels paradigmes que fins ara eren inqüestionables, no trencant models de la nit al dia, però creant idea, creant opinió, establint d’una manera global les variables dels nous paradigmes, i permetent-ne a la vegada l'accés global, sense limitacions ni establiment de diferències de cap tipus. Aquesta és la gran diferència que pretèn aquesta tercera revolució.
La meva amiga, politòloga com jo, Aintzane Conesa, regidora de Sant Cugat, refereix en el seu blog el que ha estat la 4ª experiència que Accés, l’institut municipal d’informàtica de l’Ajuntament de Lleida, realitza a la ciutat sota la denominació Lan Party, una experiència telemàtica, eminentment Jove, que ha aplegat proa de 700 inscrits. De fet no és un fet aliè la coincidència que l’alcalde Àngel Ros sigui, com ell mateix es defineix un “politècnic”, és a dir que a participa de la política a través de la tecnologia, el que és important si tenim en compte que s’ha de gestionar la tercera revolució industrial i l’important és saber com, per a no generar una “bretxa” tecnològica que és el que hores d’ara podria succeir, tant respecte dels països en vies de desenvolupament i infra desenvolupats, com dins del propi context de les nostres societats.
M’agrada saber, tanmateix, que a Sant Cugat assumeixen el model que proposem des del Partit dels Socialistes per a la ciutat de Lleida, el que ella, l’Aintzane, defineix com la democratització de la xarxa. A dia d’avui, si som capaços i capaces d’establir uns criteris no uniformadors i sembla que tot apunta en aquesta direcció, la xarxa pot ser enllà on s’estableixin els criteris que hauran de definir el que George Moustaki, el cantant francès, en deia la “sans la nommer”, és a dir sense nomenar-la, “la révolution en permanence” , és a dir la revolució permanent, perquè la democratització de les TICs pressuposa el qüestionament permanent dels paradigmes que fins ara eren inqüestionables, no trencant models de la nit al dia, però creant idea, creant opinió, establint d’una manera global les variables dels nous paradigmes, i permetent-ne a la vegada l'accés global, sense limitacions ni establiment de diferències de cap tipus. Aquesta és la gran diferència que pretèn aquesta tercera revolució.
