És tard quan escric aquest post, d’un dia absolutament complert, el discurs de l’alcalde Ros, una mena de l’estat de la ciutat que organitza des de fa anys la demarcació de Lleida del col·legi de periodistes, per acabar en la presentació de la candidatura de Marina Forcada a l’alcaldia d’Alcarràs, un dia de suport als amics, a tots dos.
Per la tarda a l’IMAC, amb una nodrida representació de la societat lleidatana, per una banda i de la corporació periodística per l’altra, on l’alcalde ha anat desgranant una particular versió traduïda a la gestió del paradigma Llibertat, Igualtat, Fraternitat, amb dues personalitats d’excepció vingudes de fora, el Conseller Ernest Maragall i la presidenta del grup parlamentari socialista, Manuela de Madre, amb qui he repetit el ritual de besar-li la mà en mostra de respecte, al que acompanyen de retorn dos petons de la meva amiga Manuela que sortejant la seva mala salut de ferro, com la meva, ha volgut estar present, i fer costat a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros.
Una reflexió sobre la xarxa de municipis, que ell, l'alcalde Ros, reconeix com a àrea metropolitana, perquè d’aquesta manera, diu, es poden reconèixer les analogies, i hom pot parlar específicament de cooperació, de solidaritat i d’asimetria, en aquest model, tot en un context que traspua el treball d’hores i hores dels companys que des del PSC hem anat elaborant-ne els continguts.
Al vespre, un cop saludat l’alcalde, amic i company, amb amics, a donar suport a Alcarràs, a Marina Forcada, una tot terreny, professora del col·legi episcopal, el meu col·legi de vida escolar fins al preu, en una Sala tota plena davant de prop de 300 persones que van vibrar amb el discurs engrescador de la professora, de la meva amiga Marina.
Una jornada complerta, excepcional, per acabar amb permís facultatiu, d’una bona copa de conyac francès; no podria ser d’altra manera, perquè, com diria Pedret el diputat de Barcelona, ell i jo som uns francòfils!
