Diuen de segur que benintencionadament els textos que justifiquen la comercialització de les tradicionals mones de pasqua, que aquesta tradició culinària deriva de l’àrab; cert, no s’equivoquen en reivindicar la nostra ascendència arabitzada i que alguna interpretació excloent de la historia ha volgut obviar, diuen però que l’origen significa regal o provisió de boca, segurament també són benintencionades aquestes referències, però és sabuda la tradició entre els musulmans de l’almoina, que era, és, una obligació imperativa que l’Al-corà els imposa, d’aquí el concepte real de la Munna, que arrela en les nostres tradicions i que el món modern del consum desvirtua; és probable que en alguns pobles encara es mantingui l’autèntica tradició, la originària de l'almoina, que no pastissera, dels ous, no de xocolata, de gallina, element alimentari, com a símbol d’una pasqua que en el complex lunar de vegades comparteixen musulmans, cristians i jueus, amb significacions diferenciades.
Diu la Sura 107 de l’Al-corà: “què et sembla el que desmenteix el judici? És aquell que rebutja violentament a l’orfe i no anima a donar de menjar al pobre. Ai dels que oren distrets, per ser vistos i neguen ajut!
