Amb les sigles OVNI, inicialment utilitzades en l’àmbit de l’aeronàutica i concretament en la recerca de determinades explicacions a fenòmens que no podria trobar-la des de una anàlisi científica o empírica de la mateixa, pot utilitzar-se també en l’àmbit de la Ciència Política, per a determinar aquells OVNI, com: objectes votables no identificats. Els models del màrqueting electoral plantegen segurament l’estratègia que determinats grups polítics estan seguint, amb important despesa econòmica, intent de control mediàtic i presència en els gratuïts, un altre model periodístic que ha entrat amb força en el mercat local de la premsa diària.
En aquesta conjuntura fa que el model OVNI el trobem representant en determinades llistes electorals que repeteixen abastament que no son oposició, però plantegen un model d’oposició pura i dura, neutralitzant el paper institucional de vegades de una determinada institució que han patrimonialitzat, i això ens obre les portes a la definició de l’evolució de determinades forces electorals de la nostra ciutat, Lleida, on la presència dels anomenats Elefants del Partit, aquells que beneeixen la llista, i donen suport en definitiva estant en els darrers llocs, brilla per la seva absència, fent palès doncs que hi ha una ruptura evident, malgrat la coalició electoral que la sustenta.
La coalició necessària de famílies i grups d’opinió i pressió, a banda de la voluntat del candidat, Àngel Ros, en el cas socialista, i la presència dels elefants del Partit en la part final de la llista, com a columnes que obren el pas a un damer divers, polifònic i format, evidencien la diferencia substancial respecte de les llistes OVNI, configurant una llista que la podríem definir LEAC, com: llista electoral adequada i compensada.
