El pensament es defineix a partir de les minúscules freqüències que transmeten els connectors que ens fan interpretar la percepció que tenim de les coses; percebre aquella recepció d’allò que en la nostra consciència es determina a partir de valors i convencions, a partir del desenvolupament del coneixement, del saber, com de la racionalització de les coses, de l’alliberament permanent de les essències del no bé, per esdevenir portador del material genètic primigeni amb el que vam ser dotats tots els éssers vius: l’instint de supervivència que no pot encarnar en ell cap altra dimensió que no sigui la de compartir el bé.
La necessitat enverina tot valor intrínsec, degenera les ments i s’apropia dels proïsmes que perden fins la seva pròpia dimensió del ser, la seva única dimensió, per altra banda, els fa esdevenir simbions manipulables i estèrils a l’evolució humana que hauria de partir del coneixement, l’experiència i l’estudi i poc poden poden aportar, sinó és a pensar de nou en el valor del bé i defugir de la seva falsa consciència.
