Mirar el color dels arbres, sense fulles, orgullosos, guaitant el cel, abraçant aquella boira que es repenja sobre les branques nues. Veure clarejar el dia, mentre el riu fa un gran badall, els ànecs somnien alejades ribes de llunyans cabdals. Les olors dels camps humits i l’ordi en sega, barrejades amb aquella de vainilla que tot ho impregna, vestien el despertar de la ciutat que transitava, encara lenta, sobre les llambordes dels vells camins, acabats de regar.
