Ens cal en aquest món que veiem abocat al consum i poca cosa més, descobrir un principi d’autoestima en el que la construcció d’un espai global ens dugui a una aproximació dels principis de desenvolupament col·lectius que ens connectin amb la necessària i imprescindible realitat social, en la que motivar les essències de la col·lectivitat entesa a partir de les convencions urbanes, aquelles en les que la deixadesa de les obligacions cíviques sigui entesa com un mal a combatre, de manera que l’afirmació ciutadana faci exigència de l’objectivació de les polítiques públiques, com un instrument de progrés a avaluar permanentment, sense cap garantia inicial de permanència, sinó és sota la premissa inexcusable de la corresponsabilitat acceptada i valorada.
