Resulta rar per un “urbanita” com jo, recórrer camins de l’horta i descobrir un nou paisatge, distint i formós; un món de noves sensacions, de colors, d’aromes, de sorolls, un paisatge dalt de turons no gaire alts, el suficient per abrigar-te, mentre aquell fred matiner, quan el sol encara no calenta, et permet gaudir d’aquella olor de romaní i farigola, et permet gaudir de la visió de tota la vall del Segre, aquella que, com deia algú: “ no reconeix les fronteres, com no ho fan tampoc les mosques”.
Gaudia en companyia d’alguna cosa més que del plaer d’aquells horts especialitzats, els que les darreres pluges havien netejat per mostrar-me uns arbres de verd intens. Descobrir restes basilicals paleocristians, contemplar les connexions amb el riu, la vegetació de ribera i aquells arbres que simbolitzen una part de la nostra història, potser recordar el que va passar per aquelles terres fa més de 2.000 anys, quan van ser per un temps el centre del món civilitzat.
Gaudia en companyia d’alguna cosa més que del plaer d’aquells horts especialitzats, els que les darreres pluges havien netejat per mostrar-me uns arbres de verd intens. Descobrir restes basilicals paleocristians, contemplar les connexions amb el riu, la vegetació de ribera i aquells arbres que simbolitzen una part de la nostra història, potser recordar el que va passar per aquelles terres fa més de 2.000 anys, quan van ser per un temps el centre del món civilitzat.
La recerca, la investigació de l’espai i del temps, dels recursos que podrien esdevenir lúdics però alhora poder plantejar possibilitats econòmiques distintes del sistema productiu i industrial tradicional, fa que calgui un plantejament de l'aprofitament dels recursos naturals com de la mateixa historia d’aquella vall del Segre que tenim tant a prop i que ahir lluïa en tota la seva esplendor; potser perquè la claror del temps després de la desitjada pluja i les notícies que ens arriben de Madrid i Barcelona, ens feien redescobrir als meus amics i a mi aquest espai que podría ser un oferiment social, si som capaços això sí, de saber treballar en xarxa i fer descobrir a tothom que el localisme a preservar ha de deixar pas a tot allò que ens fa “germans”, "fraternals" en definitiva, descobrir el principi de les aliances lluny dels principis clientelars; la manera de fer viable, de fer possible, que s' entengui en territoris petits com aquest que tothom complementa a tothom com tothom alhora ha de poder gaudir de l’avantatge de formar part d’un tot.
