Deia André Bretón, segons recull l'equip de Bordeaux avance, vinculat al PS, que "Aimé Césaire és un Negre qui és no solament un Negre però certament tot en un Home, qui fa saber totes les interrogacions, totes les angoixes, totes les esperances i tots els èxtasi i que influencia de mica en mica a mi com un prototip de la dignitat", quina bonica reflexió que voldria fer meva en un món que se'ns mostra absolutament insolidari, absolutament cínic, absoluta i fredament diabòlic, on l'home és, de vegades, un ser alienable si no respon a uns o altres interessos; el valor del concepte home, però també de la dignitat humana se'ns aventura indispensable en les relacions socials, Bretón tenia raó. com Aimé Césaire (1.913-2008), quan diu: "Qui sóc jo per a lluitar contra l’inacceptable, el malestar del món ? Era com un volcà fermat dins de la montanya. Tot encerclat i de cop, tot explota, com la montanya escapsada" (1)
(1) Césaire, Aimé. Cuaderno de un regreso al país natal. México. Ediciones Era. 1.969.
